El nus ferroviari de Maçanet-Massanes, al terme municipal de Maçanet de la Selva (Selva), es va formar entre els anys 1860 i 1862 en confluir en aquest punt les línies que unien Barcelona amb França, una per l’interior i l’altre per la costa. Fins l’any 1950 es va conèixer oficialment com a estació d’Empalme o, també, estació de la riera de Santa Coloma, ja que el 1860 es va inaugurar el tram de línia que anava de Granollers a la riera de Santa Coloma (Massanes), per l’interior, i dos anys més tard, el 1862, arribava la línia de Mataró i Tordera a l’estació de Maçanet-Empalme. A partir d’aquest punt, s’unificava la via en una sola fins a Portbou i Cervera de la Marenda.
La importància d’aquest punt va determinar que, a més a més, dels edificis destinats als viatgers i als serveis auxiliars de l’estació (dipòsit de locomotores, giratòria, aiguades, etc.) es construïssin tres edificis destinats a habitatges dels treballadors, una petita escola i una església dedicada a Sant Josep. Els edificis dels treballadors seguien el disseny clàssic i habitual dels grups de vivendes de tres pisos d’alçada a la part central i de dos pisos als laterals. A finals dels anys 1960 es va construir un nou grup de vivendes idèntic al que també es va construir a Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès). És en aquest moment en que s’arriba al màxim d’ocupació poblacional, tot i que es va deixar de banda el projecte de construcció d’una veritable ciutat ferroviària que planificava una ampliació de la platja de vies, dels dipòsits de locomotores així com del nombre d’habitatges d’obrers, d’un economat, etc. entrant en una ràpida decadència. Actualment aquest antic i destacat poblat ferroviari està gairebé deshabitat.
