La Ruta del Ferro dels Pirineus (RDHEP) ha incorporat tres espais patrimonials catalans: el Museu de les Mines de Cercs (Berguedà), la Farga Palau de Ripoll (Ripollès) i l’Alt forn d’Anglès (Selva). Aquesta ruta té l’objectiu d’estudiar, conservar i mostrar el patrimoni relacionat amb la fabricació del ferro i la seva indústria als Pirineus.

La ruta agrupa al voltant d’un itinerari comú diversos espais de cinc regions veïnes: el Principat d’Andorra, Catalunya, País Basc, Llenguadoc-Rosselló i Aquitània. En formen part les institucions següents: la Diputació foral de Guipúscoa; la Fundació Lenbur; els ajuntaments de Beasain, Eibar, Zerain / Besain, Mutiloa i Ormaiztegi; Comunitat del País de Nay; el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC); el Consell General del Departament d’Ariège; el Consell General del Departament d’Hautes-Pyrénees; l’Associació Fer et Savoir Faire; el Comú d’Ordino, i el Govern d’Andorra.

L’objectiu de la Ruta del Ferro dels Pirineus és oferir al públic les claus per a comprendre la història del ferro i la seva producció i elaboració, a través de l’estudi, la conservació i la difusió d’aquest patrimoni que engloba mines, forns de carbó, fargues, habitatges dels obrers i dels empresaris, arquitectura del ferro i escultures contemporànies.

Farga Palau de Ripoll

Farga Palau de Ripoll

Els tres espais catalans

El Museu de les Mines de Cercs és un museu dedicat al carbó, que explica la tècnica i la història d’aquest mineral. Alhora vol ser un centre d’interpretació per explicar i donar a conèixer les relacions entre el carbó i l’entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l’Alt Berguedà. L’exposició permanent del museu explica l’explotació del carbó, la importància de les infraestructures mineres, el seu transport, classificació i ús, així com la vida quotidiana al peu de la mina.

La Farga Palau de Ripoll va ser un dels últims tallers de producció de ferro de Catalunya i és un testimoni que permet explicar l’evolució de la forja. Allà s’hi manipulava el ferro per elaborar-ne la matèria primera. La seva característica més singular són els dos martinets instal·lats amb coixinets metàl·lics, mànec d’om i mall d’acer, entre d’altres mecanismes.

La torre de l’Alt forn d’Anglès, juntament amb les restes de les naus i antigues edificacions d’aquest conjunt industrial, són l’únic i més important element que es conserva a Catalunya relacionat amb l’intent fracassat de desenvolupar una indústria siderúrgica de primer nivell europeu. Amb el nom de La Ferrería Catalana, es va crear a Anglès l’any 1855 i, malgrat l’ambició del projecte, el gran capital aportat i la ràpida cotització en borsa, els resultats no van ser els esperats i aquesta instal·lació, creada a imatge de les existents al nord de la Península i al nord d’Itàlia, va haver de tancar l’any 1867.