Molí de la Calvaria. Font: De viatges i llibres (Consorci per a la normalització lingüística)

La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes celebra 25 anys d’història, i s’ha consolidat com un dels recorreguts de natura i patrimoni més populars de la comarca d’Osona.

El camí es va obrir l’any 1994 a partir d’una idea inicial d’un dels veïns de Calldetenes, Josep Carol, qui l’any 1991 va proposar recuperar el torrent de Sant Martí i enllaçar els diferents testimonis del passat moliner del municipi. Per fer-ho, calia habilitar un recorregut des de zero, ja que el camí no existia. Així, es va crear una ruta de tres quilòmetres que enllaça Calldetenes amb el parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta.

La Ruta dels Molins Fariners es tracta d’un camí que voreja el torrent de Sant Martí, així com els diferents elements hidràulics que abastien els sis molins que es poden veure al llarg del recorregut. D’aquesta manera, s’il·lustra la primera indústria que hi va haver al municipi.

El recorregut comença al Molí del Pujol, un dels més vells del municipi, i continua per la font de les Eres, on hi raja aigua de la mina de la Fronteres, i el molí de la Frontera. Més amunt, es troba el molí de Rosanes i el de la Calvaria, que es remunta al segle XI i va estar en funcionament fins a l’any 1980. Més tard, es va restaurar i es va convertir en museu per mostrar el cicle del blat.

Finalment, la ruta arriba al Molí del Nadal; a la Font Vermella, una gran mina d’aigua del mas Alta-riba, i al Molí d’Alta-riba, l’únic de la zona que no tenia habitatge.

Per a saber-ne més:

Ruta dels Molins | Ajuntament de Calldetenes

La ruta dels molins fariners –  De Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta | De viatges i llibres

L'entrada Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes: 25 anys de natura i patrimoni ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Tot i que la masia de Can Vinyers està documentada des dels primers anys del segle XV aquest molí de vent, destinat a bombejar aigua del subsòl, està datat als primers anys del segle XX. Es tracta d’un aerogenerador metàl·lic, amb roda multipala, cua d’orientació i rotor. La seva construcció i ús es va generalitzar a l’oest dels Estats Units a partir dels anys 1870 fonamentalment a partir de la comercialització que en va fer la casa Walling, que també va fer-ne una important implementació al camp català al llarg de les primeres dècades del segle XX.

L'entrada Es restaurarà el molí de vent de Can Vinyers, a Matadepera ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Els treballs, que es realitzen per segon any consecutiu i han estat dirigits per l’arqueòleg Enric Tartera, han permès buidar de sediment i consolidar l’antiga bassa així com els conductes i canals d’entrada i sortida de l’aigua. Ara, amb els treballs de documentació que es puguin realitzar, caldrà veure si aquest molí del segle XVIII pot tenir o no arrels i orígens medievals.

L'entrada Un camp de treball d’estiu recupera un antic molí fariner ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

El molí de Torres de Segre fou construït a l’any 1880 per iniciativa de la Comunitat de Regants de la vila. Els primers anys es va instal·lar una turbina, s’hi va acoblar un dinamo que produïa força elèctrica, fet pel qual va aparèixer la primera bombeta de llum a la població. Quan la Canadenca va construir la central de Seròs (1912-1916), mitjançant l’acord corresponent entre aquella companyia i la comunitat, la dinamo va deixar de funcionar. A canvi, la Canadenca va concedir un determinat nombre de kilowatts a un preu baix. A més de solucionar les necessitats locals, també venien a moldre molta gent dels pobles veïns que s’hi desplaçaven amb la seva cavalleria. El cabal d’aigua que necessitava el molí s’alimentava de la sèquia de rec a través de braçals, que desembocaven a la bassa, expressament feta a costat del pou. L’aigua del Segre era la font d’energia, fins que s’hi va introduir les noves tecnologies, la mecanització i les turbines elèctriques. Aquesta construcció, en la seva època, va ser d’una importància molt rellevant. Constava de quatre moles, una d’elles era la més gran dels entorns. El molí de farina, amb el pas dels anys, es va convertir en un molí de producció d’oli, fins a partir de l’any 1966 que va quedar en desús total, i amb el temps es va anar deteriorant. El conjunt hidràulic complet ho conformen doncs, la bassa reguladora i el salt hidràulic.

L'entrada Inaugurat el Museu de l’Evolució a l’antic molí de Torres de Segre ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

El Molí de La Torre, ha mantingut l’estructura d’una antiga fàbrica tèxtil que té els seus orígens en un vell molí fariner del segle XII transformat en molí bataner al segle XVII. La fàbrica tèxtil va instal·lar-la l’industrial de Sant Feliu de Codines, Esteve Umbert i Ventura, l’any 1862, tancant definitivament la seva activitat industrial l’any del seu centenari, el 1962. L’actual hotel ha aconseguit una encertada integració de la seva activitat hotelera mantenint els espais i elements industrials originals. Ha sapigut aprofitar els recursos hídrics existents, alguns dels elements originals de la fàbrica (ordidors, embarrats, etc.) i dotar-la d’un especial confort i decoració. Aquest bon hotel rural, de tres estrelles, 12 habitacions, 1 suite i diferents espais per a reunions de grups ha aconseguit, a més a més d’un selecte i encisador espai de lleure i tranquil·litat la distinció de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya.

El Riberach Hotel és un altre establiment hoteler destacat i excepcional que està ubicat a les antigues instal·lacions de la cooperativa vinícola de Bellestar, a la Fenolleda, tancada a finals dels anys 1990, gairebé a tocar de la comarca del Rosselló. L’hotel, de 4 estrelles, 18 habitacions i 9 suites, ha aconseguit fer una rehabilitació integral molt respectuosa amb l’edifici original oferint uns serveis i prestacions turístiques d’alta categoria a la vegada que ha conservat i mantingut la seva singularitat i origen vitivinícola. La major part de les habitacions estan situades dins i al damunt de les antigues grans tines de vi, mantenen bona part dels seus elements decoratius originals i aprofiten les estructures cilíndriques dels antics dipòsits per a emplaçar-hi reserves d’aigua i una piscina a l’aire lliure. Dos bons exemples de rehabilitació i nous usos per al patrimoni industrial català.

L'entrada Dos antics elements del patrimoni industrial reconvertits en hotels selectes ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.