Fàbrica del Catllar. Font: Ajuntament del Catllar

La Comissió d’Urbanisme de Tarragona ha aprovat el planejament municipal del Catllar, que permetrà la recuperació de l’antic recinte industrial del municipi conegut com La Fàbrica. Així, es pretén evitar la degradació d’aquest espai i potenciar-ne la conservació com a element representatiu del passat fabril.

La Fàbrica del Catllar és un conjunt de diverses edificacions fabrils, inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En els seus inicis, la fàbrica es va dedicar a la indústria del paper i, posteriorment, a la tèxtil, fins l’any 1975 quan va tancar les seves portes definitivament.

Es troba al nord del nucli urbà del Catllar, i es compon de dos nuclis fabrils, la Fàbrica Vella, construïda l’any 1754, i la Fàbrica Nova, de l’any 1860. A més, també compta amb un molí fortificat del segle XIII, i la colònia que acollia els antics habitatges dels treballadors.

El projecte

L’aprovació del nou planejament permetrà desenvolupar el projecte impulsat per la Cooperativa La Fàbrica de la Transició, propietària del recinte, per donar nous usos i recuperar el conjunt fabril.

El projecte preveu habilitar 20 cohabitatges a l’edifici de la Fàbrica Nova, una modalitat de convivència en què els usuaris disposen d’espais i serveis comuns, a més del seu propi habitatge. La Fàbrica Vella tindrà usos hotelers i acollirà activitats culturals, mentre que la colònia es destinarà a un viver d’empreses per a iniciatives promogudes pels residents dels cohabitatges o per entitats del territori.

Per a saber-ne més:

La Fàbrica del Catllar tindrà 20 cohabitatges | Diari Tarragona 21

El Catllar podrà dotar de nous usos i recuperar l’antic recinte industrial de La Fàbrica | Tarragona Digital

Revivint els nostres pobles. Inspirant les nostres ciutats | La Fàbrica de la Transició

L'entrada Nous usos per a la Fàbrica del Catllar ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

El Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ha encetat aquest mes d’octubre un nou horari d’obertura. Ara, el Museu obrirà regularment els dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14 hores. També es programaran visites guiades per l’interior del Museu i per l’exterior de la colònia en diversos horaris.

Fins ara, el Museu només obria al públic el tercer dissabte de cada mes. L’obertura de la colònia serà possible gràcies a la col·laboració del mNACTEC amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que gestionarà les instal·lacions i les visites guiades.

La Colònia Sedó va ser fundada l’any 1846 per Miquel Puig i Catasús, qui va construir una fàbrica tèxtil al costat d’un antic molí fariner ja existent, conegut com a Can Broquetes. La fàbrica va anar creixent i adoptant les característiques d’una colònia industrial i, finalment, en ple segle XX, es va convertir en una de les empreses més grans i importants de la història econòmica industrial de Catalunya.

A la mort de Miquel Puig, l’any 1863, el va substituir el seu fill, Josep Puig i Llagostera, qui va iniciar la construcció d’habitatges per als treballadors i va ampliar la fàbrica. El procés de creixement, però, no va culminar fins a l’arribada d’Antoni Sedó i Pàmies, qui va acabar de formar la colònia industrial que ara porta el seu nom. Sedó va desenvolupar tot el procés de producció tèxtil i va especialitzar l’empresa en la fabricació de teixits de pana.

Després de la Guerra Civil es va arribar al màxim creixement de la colònia, però alhora van començar els primers símptomes de crisi, que van incrementar a partir dels anys 1970. La crisi del sector tèxtil va culminar l’any 1980 amb el tancament de la fàbrica i la reducció progressiva de l’ocupació dels habitatges obrers.

Actualment, la Colònia Sedó és un polígon industrial on tenen cabuda diferents empreses i activitats industrials. A més, també està ubicat el Museu de la Colònia Sedó, que explica la història de la colònia i la seva activitat industrial.

Per a saber-ne més:

Web del Museu de la Colònia Sedó

L'entrada El Museu de la Colònia Sedó, visitable tots els caps de setmana i festius ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Colònia Pons, a Puig-Reig.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica en la seva edició del passat dijous dia 26 de juliol de 2018 l’acord del Govern de la Generalitat pel qual es declara Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Conjunt Històric, la Colònia Pons, a Puig-reig (Berguedà), i se’n delimita el corresponent entorn de protecció.

La colònia Pons està situada al sud del nucli de Puig-reig, a la ribera dreta del riu Llobregat. La família Pons va adquirir la finca on s’havia de construir la colònia l’any 1875 i el mateix any ja s’iniciaven les obres. L’any 1880 es va inaugurar la fàbrica, i el 1910 estava construïda la totalitat de la colònia. L’impulsor de Cal Pons va ser Josep Pons i Enrich (1811-1893), nascut a Manresa, important industrial i empresari, fundador de Caixa Manresa, entre d’altres empreses. La colònia va anar creixent successivament en funció de les necessitats i els requeriments industrials i socials fins que es va tancar l’any 1992.

La colònia Pons està formada bàsicament per dues àrees: l’àrea industrial i l’àrea residencial, a les quals cal afegir els equipaments. El mestre d’obres Francesc Joan Canals va construir-hi diversos edificis. L’església la va projectar l’arquitecte Josep Torres Argullol. A l’àrea industrial destaquen les fàbriques, els magatzems, les oficines, els tallers, les xemeneies, el canal i la resclosa. A la residencial, els habitatges dels treballadors, els xalets dels amos i altres edificis amb usos vinculats al funcionament de la colònia. L’àrea que s’ha delimitat com a conjunt històric inclou totes les edificacions, els elements i els espais que formaven l’antiga colònia Pons: les infraestructures (bàscula, resclosa i canal), els edificis industrials (naus, xemeneies, magatzems, oficines i tallers), els serveis i equipaments (teatre i casa de les noies, botigues, safareigs, cobert per als ocells i galliner, dipòsits, zona esportiva), els edificis religiosos (església, convent i escoles), els habitatges (dels treballadors, de la pujada al parc, del carrer de les Abelles, antigues cavalleries, xalet del director, torre vella, torre nova), els espais urbans, els elements urbans, la vegetació i les restes.

L’inici i incoació de l’expedient es va iniciar el 3 d’abril de 2017 i ara s’ha procedit a fer-ne la seva aprovació definitiva. Amb aquesta delimitació queden protegides les edificacions, els elements i els espais vinculats a la colònia Pons, la qual constitueix un dels exemples més rellevants, representatius i singulars en el context de les colònies industrials tèxtils construïdes a Catalunya durant la segona meitat del segle xix, que van desenvolupar un paper fonamental no només en l’estructuració territorial i urbanística sinó també socioeconòmica de Catalunya.

L'entrada La Colònia Pons (Puig-reig) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Des de l’associació han manifestat la voluntat de trobar sinergies amb les diferents institucions per poder preservar, rehabilitar i promocionar l’espai com un element de turisme cultural. Una de les primeres actuacions que realitzarà l’associació serà aconseguir que tingui un nivell de protecció patrimonial per evitar que es pugui malmetre l’espai.

D’altra banda, es vol crear un projecte de conservació de la memòria històrica a través de testimonis directes que van viure els darrers anys de la colònia en actiu. D’aquesta manera, es pretén tenir present el valor històric de la colònia i emfatitzar el paper de la dona dins la colònia com a element històric que cal reivindicar.

L'entrada Neix l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

La singularitat de la Colònia Borgonyà prové del seu origen, ja que va ser fundada amb capital escocès; del seu plantejament urbanístic i arquitectònic, de la seva evolució territorial, tècnica i social des de l’any 1893 fins als anys setanta del segle XX, i també de la seva autonomia i autosuficiència respecte del nucli de Sant Vicenç de Torelló, arribant a tenir el seu propi cementiri.

La Colònia Borgonyà està conformada bàsicament per dos recintes, el recinte industrial i el recinte residencial, als quals cal afegir els equipaments. Dintre del recinte industrial destaquen la gran nau de la fàbrica de tipologia manxesteriana, la central energètica, les diverses fàbriques de naus i la seva singular xemeneia. Pel que fa el recinte residencial, destaquen els habitatges amb pati posterior, la torre del director i el xalet de l’administrador i els edificis d’habitatges posteriors, així com l’enjardinament i la resta dels espais públics. La colònia compta amb església, cementiri propi, escola, teatre casino, escola bressol, cooperativa i camp de futbol.

L'entrada El govern declara la Colònia Borgonyà Bé Cultural d’Interès Nacional ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.