Restes de la reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga. Font: Marià Baig i Aleu.
La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga es construí entre els anys 1768 i 1771 al terme municipal de Sant Llorenç de la Muga. Les ruïnes d’aquelles instal·lacions avui descansen al fons del pantà de Darnius-Boadella, però van ser claus per al context bèl·lic que es vivia en el moment de la seva construcció.
Durant els segles XVII i XVIII, a Catalunya proliferava el que es coneixia com a farga catalana, una manera de treballar el ferro que consistia en escalfar-lo en un forn baix de manera que s’obtenia una massa pastosa a la que després es donava forma amb un martinet hidràulic. Aquest procediment era molt útil per obtenir un ferro amb molta resistència mecànica i a la corrosió, però l’exèrcit espanyol va començar a necessitar canons de ferro i munició d’artilleria, elements que la farga catalana no podia elaborar. Per a això, calien unes instal·lacions amb alts forns que poguessin fondre el ferro i emmotllar-lo o transformar-lo en acer fàcilment i a gran escala.
Va ser així com Pere Grau Balló, atret pels recursos miners de la muntanya de Montdevà, propers al riu de la Muga, i veient l’interès militar que despertaria en el moment la proposta, va obtenir, l’any 1767, un permís reial per a la construcció de la foneria. Un cop construïda, però, tenint en compte l’estratègic valor que tenia per a l’exèrcit, va passar a estar sota el control de la Secretaria de Guerra i sota la direcció de l’enginyer Jean Maritz, director de totes les foneries militars.
Amb l’esclat de la Guerra Gran l’any 1793, que va enfrontar el Regne d’Espanya amb la República Francesa, la foneria de Sant Sebastià va tenir un rol encara més important, i per aquesta mateixa raó, aviat es va convertir en un objectiu militar. Les tropes franceses van ocupar-la el maig de 1974, i les tropes espanyoles van intentar recuperar-la en les conegudes com a “batalles de Sant Llorenç de la Muga”, però sense èxit.
Un cop sota el control francès, els soldats van procedir a la destrucció de les parts principals de les instal·lacions, com el forn o els mecanismes hidràulics, mentre que alguns edificis residencials es mantingueren dempeus. Finalment, quan les aigües del pantà Darnius-Boadella ho cobriren tot, la foneria va passar a ser un vestigi rar d’una època convulsa que només es mostra en èpoques d’extrema sequera.
Per a saber-ne més:
La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga | Revista Eix
La foneria de Sant Sebastià de la Muga | baig.cat
La Reial Foneria aflora per la sequera | Hora Nova