La Ruta del Ferro dels Pirineus (RDHEP) ha incorporat tres espais patrimonials catalans: el Museu de les Mines de Cercs (Berguedà), la Farga Palau de Ripoll (Ripollès) i l’Alt forn d’Anglès (Selva). Aquesta ruta té l’objectiu d’estudiar, conservar i mostrar el patrimoni relacionat amb la fabricació del ferro i la seva indústria als Pirineus.
La ruta agrupa al voltant d’un itinerari comú diversos espais de cinc regions veïnes: el Principat d’Andorra, Catalunya, País Basc, Llenguadoc-Rosselló i Aquitània. En formen part les institucions següents: la Diputació foral de Guipúscoa; la Fundació Lenbur; els ajuntaments de Beasain, Eibar, Zerain / Besain, Mutiloa i Ormaiztegi; Comunitat del País de Nay; el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC); el Consell General del Departament d’Ariège; el Consell General del Departament d’Hautes-Pyrénees; l’Associació Fer et Savoir Faire; el Comú d’Ordino, i el Govern d’Andorra.
L’objectiu de la Ruta del Ferro dels Pirineus és oferir al públic les claus per a comprendre la història del ferro i la seva producció i elaboració, a través de l’estudi, la conservació i la difusió d’aquest patrimoni que engloba mines, forns de carbó, fargues, habitatges dels obrers i dels empresaris, arquitectura del ferro i escultures contemporànies.
Farga Palau de Ripoll
Els tres espais catalans
El Museu de les Mines de Cercs és un museu dedicat al carbó, que explica la tècnica i la història d’aquest mineral. Alhora vol ser un centre d’interpretació per explicar i donar a conèixer les relacions entre el carbó i l’entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l’Alt Berguedà. L’exposició permanent del museu explica l’explotació del carbó, la importància de les infraestructures mineres, el seu transport, classificació i ús, així com la vida quotidiana al peu de la mina.
La Farga Palau de Ripoll va ser un dels últims tallers de producció de ferro de Catalunya i és un testimoni que permet explicar l’evolució de la forja. Allà s’hi manipulava el ferro per elaborar-ne la matèria primera. La seva característica més singular són els dos martinets instal·lats amb coixinets metàl·lics, mànec d’om i mall d’acer, entre d’altres mecanismes.
La torre de l’Alt forn d’Anglès, juntament amb les restes de les naus i antigues edificacions d’aquest conjunt industrial, són l’únic i més important element que es conserva a Catalunya relacionat amb l’intent fracassat de desenvolupar una indústria siderúrgica de primer nivell europeu. Amb el nom de La Ferrería Catalana, es va crear a Anglès l’any 1855 i, malgrat l’ambició del projecte, el gran capital aportat i la ràpida cotització en borsa, els resultats no van ser els esperats i aquesta instal·lació, creada a imatge de les existents al nord de la Península i al nord d’Itàlia, va haver de tancar l’any 1867.