A finals del 2008 el Consell General dels Pirineus Orientals, com a gestor, i el Conservatori del Litoral, com a propietari, inauguraven, finalment, la rehabilitació del lloc de Paulilles, al terme municipal de Port-Vendres (Rosselló). Després del tancament de la fàbrica l’any 1984 i l’adquisició de les 32 hectàrees de terreny l’any 1998, l’any 2000 s’iniciava la redacció de l’ambiciós projecte “Paulilles : el devenir d’una memòria” que ha permès la recuperació del seu passat esplendor industrial però, també, la protecció i recuperació de tot l’espectacular espai natural que envolta les antigues instal·lacions industrials fent-lo respectuós amb la historia, protegint el seu entorns mediambiental i incorporant-lo a la descoberta del patrimoni marítim de la comarca.

La història de l’antiga fàbrica de dinamita Nobel es remunta a l’estiu de l’any 1870, quant l’exèrcit francès de Napoleó III pateix una greu desfeta militar davant dels exercits prussians de Bismarck. Aleshores el ministre francès, Gambetta, va decidir aixecar el monopoli estatal que hi havia sobre la fabricació de pólvores i explosius i animà la creació d’una nova i moderna fàbrica de dinamita allunyada el més possible de les fronteres amb Alemanya.

L’enginyer Paul Barba, que havia seguit amb molt interès els treballs del químic suec Alfred Nobel, va arribar a Port-Vendres i va veure en la badia de Paulilles el lloc més adequat per a instal·lar-hi aquesta nova fàbrica de pólvora per la disponibilitat d’aigua per a la neteja de la nitroglicerina (hi havia pous i la part baixa del riu de Cosprons), per ser una badia ampla i oberta allunyada de llocs habitats propers i per la proximitat del port de Port-Vendres per al transport d’aquesta perillosa mercaderia.

A finals del 1870 Barba ja inaugura la seva fàbrica, succeint-se ininterrompudament cinc generacions de catalans que van treballar en aquest complex industrial que va arribar a produir fins a 20 tones diàries de dinamita, a ocupar més de 400 treballadors i a funcionar com a un poble-colònia autènticament autàrtic, amb la seva escola, la seva església, els seus habitatges obrers, els seus espais de lleure, els seus comerços, etc.

Ara el lloc de Paulilles torna a brillar amb el seu esplendor gràcies a l’acurat treball de rehabilitació i recuperació paisatgística integral realitzat per arquitectes, botànics, historiadors, paisatgistes, associacions locals de defensa del patrimoni, etc., a la decidida actuació realitzada contra les construccions il·legals i a la important tasca de retorn a l’estat original de l’espai industrial i del seu entorn, amb una acurada tria dels materials i colors.

És justament aquest espai de les construccions industrials recuperades el que dóna valor i sentit patrimonial a l’espai de treball, de vida i de memòria de l’antiga fàbrica Nobel de dinamita, que engloba la casa i jardí del Director, actualment recepció del lloc, les tres naus de la fàbrica i la seva xemeneia de més de 35 metres d’altura, destinades actualment a lloc de recuperació de la barca tradicional catalana, el mur anti-desembarcament i els magatzems o silos de dipòsit de la dinamita, on s’ubica l’espai museogràfic de l’antiga fàbrica, la llotja, els edificis auxiliars i la talaia de visió general de la badia.

Aquest estiu de 2011 serà el tercer que el lloc de Paulilles està perfectament protegit i regularitzat el seu accés i, a la vegada, en tant curt espai de temps, haurà esdevingut un lloc de referència de primer nivell en el conjunt de la oferta turística cultural i patrimonial de tota la costa vermella catalana.

[slideshow]