Museu del Suro de Palafrugell. Font: Museu del Suro

El primer número de la revista ‘Eix’, publicat el maig de 2016, va dedicar un article a una ruta per la indústria i la tradició a l’Empordà.

La ruta s’articula en els tres sectors que vertebren la història econòmica de l’Empordà: el suro, la pesca i la ceràmica. Comença pel Museu del Suro de Palafrugell, seguit del Museu de la Pesca de Palamós i el Museu Terracotta de la Bisbal d’Empordà. També proposa altres destinacions com el conjunt monument de Sant Sebastià de la Guarda, a Llafranc; el camí de ronda, que arriba fins a Calella travessant vestigis del passat com el poblat ibèric de la Punta del Castell, i, finalment, la ruta de la Bisbal al Puig d’Arques.

Per a saber-ne més:

Indústria i tradició a l’Empordà | Revista Eix

L'entrada La revista ‘Eix’ proposa una ruta per la indústria i la tradició a l’Empordà ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

En l’actuació s’ha restaurat el coronament de la xemeneia, que era inestable, i s’han substituït peces trencades que resultaven en fissures verticals al llarg de la xemeneia. Finalment, s’han col·locat unes anelles noves de fibra de carboni.

El Vapor Buxeda va ser construït entre 1852 i 1854 pels germans Miquel i Domènec Buxeda. S’hi realitzaven la carda, la filatura, l’aprest i els acabats, i més endavant també el rentatge i tintatge. Es va mantenir actiu fins a l’any 1896, quan l’empresa familiar va fer fallida. Uns anys més tard Mercantil Sabadellense, l’associació de creditors de l’empresa Buxeda, va condicionar el vapor per a llogar-lo i va construir una sala de màquines que contindria la màquina de vapor. Fou aleshores, l’any 1906, quan es construí la xemeneia. El 1989 es va dissoldre Mercantil Sabadellense, SA i es va tancar el vapor.

Actualment la sala de màquines i la part d’una de les naus que s’han conservat acullen l’exposició: “El Vapor Buxeda Vell, del vapor a l’electricitat”.

Enfo [CC BY-SA 3.0], de Wikimedia Commons

L'entrada Rehabilitada la xemeneia del Vapor Buxeda Vell de Sabadell ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Colònia Pons, a Puig-Reig.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica en la seva edició del passat dijous dia 26 de juliol de 2018 l’acord del Govern de la Generalitat pel qual es declara Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Conjunt Històric, la Colònia Pons, a Puig-reig (Berguedà), i se’n delimita el corresponent entorn de protecció.

La colònia Pons està situada al sud del nucli de Puig-reig, a la ribera dreta del riu Llobregat. La família Pons va adquirir la finca on s’havia de construir la colònia l’any 1875 i el mateix any ja s’iniciaven les obres. L’any 1880 es va inaugurar la fàbrica, i el 1910 estava construïda la totalitat de la colònia. L’impulsor de Cal Pons va ser Josep Pons i Enrich (1811-1893), nascut a Manresa, important industrial i empresari, fundador de Caixa Manresa, entre d’altres empreses. La colònia va anar creixent successivament en funció de les necessitats i els requeriments industrials i socials fins que es va tancar l’any 1992.

La colònia Pons està formada bàsicament per dues àrees: l’àrea industrial i l’àrea residencial, a les quals cal afegir els equipaments. El mestre d’obres Francesc Joan Canals va construir-hi diversos edificis. L’església la va projectar l’arquitecte Josep Torres Argullol. A l’àrea industrial destaquen les fàbriques, els magatzems, les oficines, els tallers, les xemeneies, el canal i la resclosa. A la residencial, els habitatges dels treballadors, els xalets dels amos i altres edificis amb usos vinculats al funcionament de la colònia. L’àrea que s’ha delimitat com a conjunt històric inclou totes les edificacions, els elements i els espais que formaven l’antiga colònia Pons: les infraestructures (bàscula, resclosa i canal), els edificis industrials (naus, xemeneies, magatzems, oficines i tallers), els serveis i equipaments (teatre i casa de les noies, botigues, safareigs, cobert per als ocells i galliner, dipòsits, zona esportiva), els edificis religiosos (església, convent i escoles), els habitatges (dels treballadors, de la pujada al parc, del carrer de les Abelles, antigues cavalleries, xalet del director, torre vella, torre nova), els espais urbans, els elements urbans, la vegetació i les restes.

L’inici i incoació de l’expedient es va iniciar el 3 d’abril de 2017 i ara s’ha procedit a fer-ne la seva aprovació definitiva. Amb aquesta delimitació queden protegides les edificacions, els elements i els espais vinculats a la colònia Pons, la qual constitueix un dels exemples més rellevants, representatius i singulars en el context de les colònies industrials tèxtils construïdes a Catalunya durant la segona meitat del segle xix, que van desenvolupar un paper fonamental no només en l’estructuració territorial i urbanística sinó també socioeconòmica de Catalunya.

L'entrada La Colònia Pons (Puig-reig) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Es tracta d’un projecte liderat pel mNACTEC, que vol posar en valor i difondre el ric patrimoni industrial del nostre país. Els 150 elements seleccionats tenen un alt interès històric, estètic i testimonial, i representen diversos àmbits industrials com ara adoberies, bòbiles, cellers, dipòsits, fàbriques, fargues, farineres, ferrocarrils, mines, molins, ponts, serradores, torneries o vapors.

El procés de confecció del llistat dels 150 elements és fruit d’un treball transversal i conjunt de més de quatre anys del mNACTEC, la Comissió de Directors del seu Sistema Territorial, l’AMCTAIC i diferents professionals i particulars. Els criteris de selecció que s’han utilitzat han estat els àmbits temàtics; el testimoniatge industrial, històric, social i arquitectònic; la diversitat geogràfica; el valor estètic i artístic, i l’autenticitat.

L'entrada “Els 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial català” en un nou portal web ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

El Museu de la Torneria de Torelló explica el procés d’industrialització de Catalunya a partir d’un ofici artesà, el torner de fusta i banya, que amb l’arribada de la industrialització es va convertir en un sector industrial complementari, entre d’altres, al sector tèxtil. El director, Gerard Verdaguer, explica que el museu posa de relleu com es passa del taller artesà a la fàbrica, i com la necessitat d’elaborar complements per a la maquinària tèxtil concentrada a la zona, fomenta el desenvolupament de torneries que, com la de Can Vidal – construïda entre 1898 i 1901-, donaven feina a més de 60 treballadors. El museu comença amb un espai de natura on es pot observar la matèria primera amb què elaboraven les peces. Així, muntats en carretons i palets, es poden apreciar diferents tipus de fusta de la zona que després servirien per a fabricar, entre d’altres, bitlles de teler, rodets d’ordidor o canons de metxera. El museu, que forma part del Sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a l’espera de la inauguració oficial de l’espai, té previst oferir visites guiades a aquells grups que ho desitgin.

L’exposició explica l’origen de la torneria i la seva evolució. Així, el visitant pot entendre tot el procés de treball, des de la transformació del tronc de l’arbre fins a l’obtenció de peces, a través de les màquines exposades. Durant la visita s’expliquen des dels torns de ballesta inicials, activats per la força manual de braços i peus i on cada peça que elaborava l’artesà és única, fins a les màquines automatitzades actuals, passant per les de vapor o les que feien servir sistemes d’embarrats. Tot i que les torneries treballaven bàsicament en la fabricació de peces per a la indústria tèxtil amb fusta i banya d’animals, també hi va haver torners que es van especialitzar en la fabricació de joguines de fusta, mànecs de portes, ganivets, taps de les botes de vi, instruments musicals, etc.

L'entrada El Museu de la Torneria de Torelló obre les portes al públic per primera vegada ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.