Entre les novetats que han estat registrades a la Biblioteca del mNACTEC en aquestes últimes setmanes i relacionades amb la història i el patrimoni industrial de casa nostra i d’arreu, destaquem:
La ciència en la història dels Països Catalans. De l’inici de la industrialització a l’època actual .- Ramon Parés i Joan Vernet, directors. [València] : Universitat de València , 2010 .
La Ciència en la Història dels Països Catalans descriu el lloc de la ciència i de la tècnica pel que fa als pobles d’aquest àmbit, des del segle X als nostres dies. i aporta una perspectiva sorprenent, en molts casos inèdita. Es tracta d’una edició extensa i rigorosa que només podia fer-se amb la col·laboració d’un gran nombre d’historiadors de la ciència especialitzats en aquest tema, arabistes, medievalistes i historiadors dels temps moderns i contemporanis. En el cas que ara ens ocupa, es tracta de l’edició del volum tercer d’aquesta enciclopèdica obra que agafa el període més recent de la nostra història.
El triomf de la imaginació. 60 invents que han canviat el món (o gairebé) .- Ròmul Brotons. [Barcelona] : Albertí Editor, 2010 . 168 pp.
L’almanac de l’Enciclopèdia Britànica xifra en 325 els grans invents de la humanitat, dels quals 260 corresponen als segles XIX i XX. Els 65 restants, se’ls repartiria la resta de la història de la humanitat.
D’entre tots els invents dels segles XIX i XX, l’autor n’ha triat seixanta i s’ha limitat als aparells, objectes i substàncies habituals que es poden trobar en qualsevol llar occidental. De segur que podrem localitzar-ne la gran majoria en un racó o altre de casa nostra, a la cuina, al menjador, a l’armari o en un calaix.
Gràcies a aquest llibre podem descobrir que el Chupa Chups, el Minipimer i el pal de fregar són de procedència catalana. O que les tiretes adhesives foren introduïdes a l’estat espanyol per un empresari mataroní, Gerard Coll, fundador dels laboratoris Unitex el 1934. O que una dona, aclaparada per la feixuga feina d’haver de rentar bolquers de cotó, arrencà les cortines de bany, construí un cobertor impermeable i es convertí en la inventora del bolquer d’un sol ús. O que el clip, estri ideat el 1899 per l’inventor noruec Johan Vaaler, va ser patentat a Alemanya perquè a Noruega no hi havia les lleis apropiades. O que l’autoria de l’agulla d’estendre sovint és atribuïda a una secta religiosa protestant fundada el 1747 a Anglaterra per Ann Lee. I així podríem anar seguint.
En resum, Ròmul Brotons ens proposa un viatge a l’origen de seixanta invents que han canviat el món (o gairebé), amb l’afegit d’una altra llarga seixantena més d’innovacions que, d’una o altra manera, hi estan associades. Es tracta de seixanta aventures personals o col•lectives que han conformat i condicionat la nostra vida quotidiana, amb il·lusions, frustracions, treball, dedicació, creativitat i determinació. Es tracta, en definitiva, del triomf de la imaginació (i de l’esperit emprenedor!).
La construcción de los saltos del Sil. 1945-1965 .- Susana Chávarri Pérez. [Madrid] : Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 2010 . 401 pp.
Aquest llibre relata una història que transcorre paral·lela a les aigües del riu Sil: la construcció dels salts hidràulics a la conca del riu gallec, entre 1945 i 1965. La història narra la vida de la societat Saltos del Sil SA nascuda el 1945, al Madrid de la postguerra espanyola, amb l’únic objecte de desenvolupar les concessions en el riu gallec. Impulsada per un petit grup financer, Saltos del Sil va aconseguir reunir un equip de joves enginyers sobre els quals va recaure la tasca de construir al mateix temps i en una àmplia conca les obres. Aquests treballs es van convertir en doblement difícils per l’escassetat dels mitjans materials amb els que van comptar, així com l’amplitud d’una comarca absent de bons mitjans de transport en l’època.
Album de Locomotoras. La Maquinista Terrestre y Marítima .- Manuel Álvarez. [Barcelona] : MAF, editor, 2010 . 281 pp
Des de la seva fundació l’any 1855, La Maquinista Terrestre i Marítima, de Barcelona, va ser una de les millors fàbriques de locomotores de tot Europa. D’ella van sortir les millors locomotores de disseny propi, motors marins, ponts i qualsevol classe de construccions mecàniques.
En aquesta obra s’ofereix, a més de la història de l’empresa, una col·lecció de fotos històriques d’alta qualitat mostrant, entre d’altres, les poderoses Santa Fe, Montaña, Confederación, Mikado i un altre material ferroviari, així com locomotores dièsel, ja que “La Maquinista” va construir les primeres locomotores de maniobres així com variat material elèctric per als transports metropolitans.
Aquesta obra ofereix, ja que, un merescut tribut a aquesta icona industrial del nostre país, lamentablement avui desaparegut.
150 anys del tren a Lleida .- Antoni Nebot i Vidal Vidal. [Lleida] : Pagès editors, 2010. 240 pp.
Unes 320 imatges de trens, especialment a vapor, guien el lector en un viatge pel món del ferrocarril a Lleida d’ençà de la seva arribada, l’any 1860. Les fotografies, recollides i explicades amb tot luxe de detalls per Antoni Nebot, recullen màquines, estacions, combois, accidents o trajectes singulars de la nostra història ferroviària. Al costat d’aquest col·lecció gràfica única, l’escriptor Vidal Vidal, amb ploma àgil, mostra el rostre més humà d’un mitjà de transport que ha transformat la vida econòmica i social del segle xx.
Leonardo Turriano, ingeniero del rey .- Alicia Cámara, Rafael Moreira i Marino Viganó. [Madrid] : Fundación Juanelo Turriano, 2010. 282 pp.
Al final del segle XVI, Leonardo Turriano, enginyer de Felipe II, es va traslladar a l’actual Algèria per supervisar les fortaleses costaneres d’Orà i Mazalquivir, els dos enclavaments espanyols més orientals del nord de l’Africà. Fruit d’aquesta estada, va ser un manuscrit inèdit, la Descripción de las plazas de Orán y Mazarquivir en materia de fortificar (1598). Tants els seus dibuixos com la transcripció del text es publiquen ara per primera vegada. Aquest manuscrit constitueix un revelador testimoni del que era o podia arribar a ser un enginyer en el Renaixement. Els estudis sobre Leonardo Turriano, la seva trajectòria i la ciència dels enginyers, a càrrec de famosos especialistes internacionals, que han realitzat expresses investigacions per elaborar els treballs que aquí es publiquen, són una contribució inexcusable a l’estudi dels individus i les obres que van donar forma a la història de la ciència i de la tècnica a Europa Moderna.