ASTROLABI CAROLINGI
(núm. registre: 9164)
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya conserva a les seves col·leccions una de les 5 úniques còpies numerades que existeixen del famós astrolabi llatí, carolingi, català o de Barcelona, considerat l’element de partida o de naixement de la ciència catalana medieval. L’original, conservat al Museu de l’Institut del Món Àrab a Paris és un astrolabi datat al segle X, concretament cap al 980, i, segons tots els especialistes, fabricat a Catalunya ja que té la particularitat d’utilitzar lletres llatines, fet inusual a l’època, que es corresponen a les xifres aràbigues; els punters de la seva “aranya” indiquen divuit estrelles: deu estrelles boreals i vuit estrelles australs (és a dir, situades per sota de l’equador); les paraules Roma i França estan gravades en caràcters llatins en un dels timpans i amb caràcters idèntics als utilitzats a finals del segle X en els manuscrits en llatí de Catalunya, que era en aquell moment part de la França carolíngia (això explicaria la presència de la paraula França) a més a més del fet que les xifres expressades en graus i minuts: 41° 30′, es corresponen exactament amb la latitud de Barcelona.
És atribuït a l’ardiaca de Barcelona Sunifred Llobet, company i col·laborador del famós Gerbert d’Aurillac (930-1003), futur papa Silvestre II, un dels científics més brillants de l’època, que va fer una llarga estada a Catalunya per aprendre coneixements matemàtics, algebraics i astronòmics amb Ató, bisbe de Vic (960-972), entre altres.
Aquest astrolabi, de 152 mm. fet de llautó i considerat l’astrolabi més antic d’Europa va ser comprat l’any 1961 per l’investigador francès Marcel Destombes (1905-1983) a un comerciant de Tolosa. L’any següent va publicar-ne una descripció on afirmava que era carolingi i que provenia de Catalunya. Tot i la polèmica i l’escepticisme inicial que la peça va generar durant molts anys dins de la comunitat científica internacional, el cert és que a la mort de Destombes aquest va deixar tota la seva col·lecció d’objectes científics a l’Institut del Món Àrab on actualment, sense cap mena de discussió, és considerat i reconegut com a la seva peça més valuosa.
L’any 2001, en una iniciativa conjunta de diferents institucions culturals, va aconseguir-se l’autorització de l’Institut parisenc per poder realitzar-se 5 còpies facsímils numerades i autoritzades que són, segons numeració oficial, les següents:
1/5 Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
2/5 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
3/5 Museo de la Ciencia y de la Tecnologia de Madrid
4/5 Institut del Món Àrab de París (pel dret de propietat de l’original)
5/5 Musée de la Monnaie de París