L’antiga fàbrica de Cal Clarassó passarà d’immediat a formar part del patrimoni del municipi de Santpedor (Bages) per tal que aquest executi les necessàries obres de restauració i la destini a nous equipaments del poble. La propietat de l’equipament ha manifestat la seva conformitat en la signatura d’un conveni amb l’ajuntament per a la cessió anticipada d’aquest edifici emblemàtic del municipi.
Aquesta cessió prové de la impossibilitat de fer-se càrrec d’unes obres de reparació de l’edifici per retornar-li les condicions de solidesa, seguretat i salubritat, cosa de què finalment se’n farà càrrec l’ajuntament, després del pacte de cessió anticipada. Un cop subsanades les deficiències de l’equipament, l’ajuntament adequarà l’espai en un futur per tal de donar-li la funció social o cultural a què és previst destinar-lo, tot i que l’objecte final encara està per determinar.
La fàbrica de Can Clarassó destaca pel seu valor històric i consta d’un conjunt industrial del segle XIX amb xemeneia de vapor i nau industrial.
Una característica que la defineix i la fa diferent és la seva ubicació, ja que a Santpedor la indústria tèxtil se situava al nucli de la vila per tal d’aprofitar l’aigua dels pous, en comptes de l’aigua de rius i rieres com era habitual en la majoria de municipis.
Can Clarassó es troba ubicat al bell mig del poble, en un espai antigament integrat dins la muralla medieval. Aquest era un gran espai amb molt poques edificacions, destinada sobretot a horts i a patis de cases. En aquest sector hi havia des del segle XVI el Corral de la Vila (on hi havia els ramats del municipi), i a partir de la segona meitat del segle XIX aquesta zona es convertí en el primer polígon industrial de la població, amb gran concentració d’indústries tèxtils. Santpedor des de l’edat mitjana havia desenvolupat una important indústria tèxtil, que va assolir la màxima florida al segles XVII i XVIII amb la creació del gremi de paraires i teixidors de llana aplegats a la Confraria de Sant Pere apòstol.
Al segle XIX els telers manuals foren substituïts pels telers mecànics, moguts per la força del vapor. Cal Clarassó, edificat a la segona meitat del segle XIX, va ser aleshores el conjunt industrial dedicat al tèxtil més important de la vila, compost de nau, xemeneia del vapor,vivendes i capella privada per als obrers i capatassos. Exteriorment, i fugint de la mera funcionalitat de l’edifici, destaca l’acurada estètica de la façana de la nau amb els seus grans finestrals harmònics i simètrics fets d’obra cuita en els forns de teuleria -indústria força important en aquell moment a la població – i la seva alta xemeneia cilíndrica del vapor, feta també de totxana.
Interiorment, destaquen les fines columnes de ferro fos, típiques del moment en aquesta mena de construccions industrials, que sustenten tot el sostre de la nau i que permeten el màxim aprofitament de l’espai interior. La darrera activitat industrial fou als anys 70 del segle XX, quan serví com a indústria química per a la fabricació d’elements de fibra de vidre.
[slideshow]