Després de gairebé vint segles l’explotació, transport i transformació del mineral de ferro que es troba a l’entorn de la nostrada serralada del Canigó ha transformat el paisatge i les formes de treball de diferents indrets i pobles. A dia d’avui encara es conserven nombrosos vestigis que ens transporten a aquell passat lligat a un procés de transformació singular com ho era la farga catalana i, a la vegada, podem recuperar una interessant i important memòria col·lectiva descobrint un paisatge natural excepcional. Ara ja fa un cert temps el Consell General dels Pirineus Orientals va impulsar la senyalització i promoció d’aquesta “Ruta del ferro del Canigó. A la descoberta del patrimoni miner català” mitjançant la participació de les diferents oficines de turisme dels municipis involucrats, la senyalització de la ruta i l’edició de fins a 15 fitxes informatives d’altres tants llocs d’interès patrimonial.
Els 15 llocs que formen la ruta són: els forns i instal·lacions metal·lúrgiques d’Arles de Tec, les mines de Vetera, les instal·lacions ferroviàries de Sant Marçal, la línia de transport del mineral de ferro de Rapalum i Formentera, el lloc dels Menerots (La Bastida), les mines de La Pinosa (Vallmanya), les 5 mines de Vallestàvia (Rebolledes, Capellet, Penya Blanca, Mas Morer i La Coma), forns de Taurinyà, la mina i els habitatges obrers de Fillols, la fàbrica i estació de Cornellà de Conflent, el cable del telefèric miner de Saorra, la mina d’Escaró, l’estació receptora i distribuïdora del mineral de ferro a Els Banys d’Arles i Palaldà, els forns de La Pena (Vernet) i la Farga de Vilafranca de Conflent.