El molí de mar de Vilanova
A tocar del far de Sant Cristòfol, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), encara avui, es poden veure les restes del que havia estat un molí de mar. Un exemple singular i insòlit del patrimoni industrial català. Aquest molí, que va intentar aprofitar la força de la marea del mar per emplenar la seva bassa, va ser projectat a finals del segle XVIII (1799) per Francesc Tarrés, un fuster osonenc que ja havia construït altres molins hidràulics però en rius i torrents. Pel propi fet que el Mediterrani no dóna la suficient força en les seves anades i vingudes diàries entre la plenamar i la baixamar, aquest projecte de molí, que no arribà a treballar mai a ple rendiment, va deixar de funcionar al cap de ben poc, concretament el 1802.
Des d’aleshores les restes d’aquest molí de mar s’han anat deteriorant a la vegada que el retrocés del mar, o avenç de la platja, com es vulgui, l’han anat situant cada cop més a l’interior. De fet aquest retrocés del mar, forçat per la construcció del port de Vilanova, es pot veure en la poc coneguda imatge d’aquesta setmana, datada a la dècada de 1920, si la comparem amb la seva situació actual.
La fotografia, que forma part d’una col·lecció de més de 40 postals de diferents indrets de Vilanova, editades per la Vídua Ballester, va ser feta pel postalista francès establert a Barcelona Lucien Roisin que, sota la protecció de l’industrial Eduard Toldrà, va poder desenvolupar un dels més prestigiosos i reconeguts negocis de postals fotogràfiques de Catalunya.
