Dissabte 11 de maig va inaugurar-se oficialment a Torres de Segre (Segrià) el Museu de l’Evolució, ubicat a l’antic molí fariner de la població i acabat de restaurar. El Museu pretén donar als visitants una visió general de l’evolució que ha viscut la humanitat des de l’inici de l’univers fins a l’actualitat utilitzant les eines com a fil conductor, des de les pròpies mans i materials trobats a l’aire lliure fins al descobriment d’altres elements i com treballar-los per poder progressar: des del coure al fang fins a la descoberta del metall.
El molí de Torres de Segre fou construït a l’any 1880 per iniciativa de la Comunitat de Regants de la vila. Els primers anys es va instal·lar una turbina, s’hi va acoblar un dinamo que produïa força elèctrica, fet pel qual va aparèixer la primera bombeta de llum a la població. Quan la Canadenca va construir la central de Seròs (1912-1916), mitjançant l’acord corresponent entre aquella companyia i la comunitat, la dinamo va deixar de funcionar. A canvi, la Canadenca va concedir un determinat nombre de kilowatts a un preu baix. A més de solucionar les necessitats locals, també venien a moldre molta gent dels pobles veïns que s’hi desplaçaven amb la seva cavalleria. El cabal d’aigua que necessitava el molí s’alimentava de la sèquia de rec a través de braçals, que desembocaven a la bassa, expressament feta a costat del pou. L’aigua del Segre era la font d’energia, fins que s’hi va introduir les noves tecnologies, la mecanització i les turbines elèctriques. Aquesta construcció, en la seva època, va ser d’una importància molt rellevant. Constava de quatre moles, una d’elles era la més gran dels entorns. El molí de farina, amb el pas dels anys, es va convertir en un molí de producció d’oli, fins a partir de l’any 1966 que va quedar en desús total, i amb el temps es va anar deteriorant. El conjunt hidràulic complet ho conformen doncs, la bassa reguladora i el salt hidràulic.