El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) conserva el fons fotogràfic Catalana de Gas y Electricidad, un testimoni gràfic de la construcció de les primeres centrals hidroelèctriques a la vall del riu Ésera durant el primer terç del segle XX. Una exposició virtual, allotjada a la plataforma Google Arts & Culture, ens descobreix aquest fons.
Des de 1913 i fins a 1929, l’empresa Catalana de Gas i Electricitat va portar a terme al Pirineu de la Ribagorça aragonesa un projecte faraònic per a la construcció de diverses centrals hidroelèctriques i una línia de transmissió de 225 km amb la finalitat d’abastir la creixent demanda d’energia elèctrica de la ciutat de Barcelona.
La línia era una de les més llargues d’Europa en aquella època, i les condicions de treball van posar a prova les construccions i sobretot les persones que les van fer possibles. Tot això va suposar un repte tecnològic i humà considerable.
La central de Seira
Aquesta central, construïda entre 1914 i 1918, va ser la primera de la zona en iniciar les obres i també la primera en produir electricitat per a Barcelona. La seva inauguració va suposar la implantació a Espanya de la línia d’alta tensió més llarga i potent d’Europa, amb només alguns precedents a Amèrica del Nord.
L’interior de la central respon a un model de nau fabril, un gran espai de planta rectangular que alberga un recinte unificat. El complex hidroelèctric es completa amb diferents dependències annexes com els tallers o les oficines de control de la central.
La presa de Vilanova
Entre 1914 i 1918, també es va construir la presa de Vilanova, de la qual es nodriria la central de Seira. La construcció de la presa va suposar tot un repte i es va caracteritzar per les dures condicions de treball que imposava la tècnica del calaix d’aire a pressió utilitzada per a la construcció dels fonaments.
La central de Campo
Aquesta central es va començar a construir l’any 1921, i no es va finalitzar fins a l’any 1929, després de superar nombroses dificultats i obstacles. Les instal·lacions consten d’un embassament que recull l’aigua del riu Ésera i els cabals turbinats de la central d’Argoné, així com del propi edifici on s’ubica la central hidroelèctrica.
Per a saber-ne més:
Fons fotogràfic Catalana de Gas y Electricidad | Arxiu en línia del MNACTEC
Exposició virtual “Fons Catalana de Gas i Electricitat” | MNACTEC Google Arts & Culture
Central hidroeléctrica de Seira: la más grande y Antigua de los Pirineos | ACCIONA Youtube