Vapor de Ca l’Izard de Terrassa. Font: Wikimedia Commons. Autor: Enfo.
El Vapor de Ca l’Izard de Terrassa, conegut anteriorment com a Vapor Amat, és un complex fabril de l’últim terç del segle XIX i forma part del llegat d’edificis industrials dissenyats per l’arquitecte Lluís Muncunill.
El seu origen es remunta al segle XIX, quan l’industrial terrassenc Ignasi Amat i Galí va promoure la creació del vapor, destinat principalment a l’acabat de tints en el sector tèxtil.
L’any 1914, el Vapor Amat va passar a mans de la família Izard, una nissaga de bataners originària de França que cap al 1825 s’havien instal·lat a Catalunya. L’any 1921, el vapor va ser remodelat i ampliat per l’arquitecte modernista Lluís Muncunill.
A principis dels anys 80 del segle XX, l’Ajuntament de Terrassa va adquirir el complex fabril i el va destinar a diferents usos. Una part del vapor va ser enderrocada, i es va convertir en l’actual Plaça Didó. L’edificació més moderna del vapor, ubicada a la cantonada amb el carrer Gaudí, es va rehabilitar per acollir l’Institut del Teatre. La nau de tints es va recuperar per acollir una sala d’exposicions, projectada per l’arquitecte Francesc Bacardit, i que actualment porta el nom de Sala Muncunill. Finalment, també es va conservar la xemeneia, que es va retallar l’any 1987 i que actualment ocupa el centre de la plaça Didó.
De la nau principal del vapor, destaquen les 16 voltes de la coberta, construïdes amb maó pla i recolzades sobre quatre arcs. Cada una de les voltes està coronada per una llanterna que permetia ventilar i il·luminar l’interior de la nau.
Per a saber-ne més:
El Vapor de Ca l’Izard de la Rasa compleix 100 anys | Diari de Terrassa
Fàbrica Izard | Espais Recobrats