En aquesta etiqueta comercial de l’any 1932 es reflecteix de forma destacada la imatge de l’antiga “Farinera La Verge del Carme”, ubicada a Artesa de Segre (Noguera) i encara en actiu a la Carretera de Tremp, actualment sota el nom de Farinera Alsina. La propietat de l’antiga farinera d’Artesa de Segre era de l’industrial Jaume Balcells, que també tenia fàbriques de farina a Guissona i Torà (Segarra), d’aquí la publicitat de l’etiqueta que servia per a totes tres farineres malgrat la imatge reflectís solament la d’Artesa. Aquesta va construir-se l’any 1927 i va funcionar fins el 1982. L’any 1987 va reprendre la seva activitat ara ja en mans de la família Alsina. La fàbrica de farines de Torà va adquirir-la Jaume Balcells a l’antic Sindicat Agrícola de la localitat l’any 1924 i va estar en actiu fins a finals dels anys 1980.

L'entrada La Farinera d’Artesa de Segre ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

L'entrada Imatges inèdites del Vapor Aymerich, Amat i Jover després de la riuada de 1962 ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

L'entrada Magnífica etiqueta d’un magnífic licor ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

La ciutat de Krefeld, a la regió alemanya de Rin del Nord-Westfàlia, va estar especialitzada des del segle XVII en els teixits de seda provinent directament de la Xina. Aquesta especialització li va atorgar el reconeixement de “ciutat de la seda” i vestir-se amb teixits i teles “made in Krefeld” va esdevenir un element de notable distinció entre emperadors, reis i prínceps de tot el món.

En aquesta fotografia, de l’any 1911, es pot veure l’interior d’una de les nombroses fàbriques i obradors de la ciutat, concretament de la part del rentatge, descruatge o desgomatge del fil de seda. Aquest procés es realitzava amb solucions de sabó a temperatura d’ebullició per tal d’eliminar total o parcialment la sericina. En aquest procés la seda perdia fins a un 25 % del seu pes i s’anomenava seda cuita, seda bullida o seda descruada. Si s’utilitzava aigua a menys temperatura la pèrdua de pes era de fins a un 15 % i llavors s’anomenava seda flexible.

L'entrada La imatge de la setmana ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

El 13 de setembre de 1918 l’allargament i ampliació del ferrocarril de Sarrià a Barcelona arribava a l’estació de Rubí. Aquell aleshores modern ferrocarril elèctric havia de finalitzar el seu traçat i explotació a la ciutat de Terrassa, fet aquest que es va produir l’any 1920 en inaugurar-se l’estació de Terrassa-Rambla.

Les obres del tram que unia Rubí amb Terrassa, per Les Fonts, van realitzar-se entre 1918 i 1920 sent un dels elements de fàbrica més destacats la construcció del pont sobre la riera de Rubí, a la sortida d’aquesta mateixa població en direcció a Terrassa. El pont, de 7 arcs de volta de canó, va ser fet seguint els models ferroviaris de l’època, amb contraforts i trencaaigües, utilitzant el maó massís en les arrencades i extrems de l’arc, pedra i maçoneria a l’interior i el suport tècnic dels enginyers militars.

En la imatge es pot veure el procés d’emplenament de l’interior dels arcs encara aguantats amb el replanteig de la cintra.

L'entrada La imatge de la setmana ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.