La industrialització va transformar el món, Catalunya, i és clar, la conca del Ter. Des de la primera meitat del segle XIX les fàbriques de riu i les colònies industrials hi van adquirir protagonisme i van convertir un món rural en una societat industrial amb noves formes de vida i subsistència, nous grups socials, noves formes d’associacionisme polític, cultural i de classe, nous conflictes, etc. En definitiva, van crear una societat nova i en ebullició.

Sovint s’ha explicat aquest procés d’industrialització posant l’accent en l’arquitectura i la maquinària dels processos productius, però aquesta obra amplia el focus sobre el patrimoni industrial amb nous centres d’interès: els jardins. Als conjunts industrials de les vores del Ter, descobrim, a banda de rescloses, canals, fàbriques, blocs d’habitatges obrers i residències burgeses, un important conjunt de jardins i verd urbà. Els empresaris i inversors que iniciaven les seves aventures industrials a la vora del Ter no concebien els espais exclusivament per a la producció. Promovien una ocupació simbòlica del territori. I en aquesta ocupació els jardins van adquirir un pes important que s’ha posat poc en relleu.

Els jardins de la industrialització al Ter elabora en una primera part una anàlisi del context cultural i històric en el qual es produeix la proliferació dels enjardinaments en aquests conjunts industrials. En una segona part més extensa els autors hi proposen l’anàlisi particularitzada dels jardins i el verd urbà de vint conjunts industrials de la conca del Ter.

L'entrada Els jardins de la industrialització al Ter ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial combina elements històrics, patrimonials i tècnics del ram de la pell. En primer lloc, analitza la configuració geogràfica dels oficis de la pell i, en segon lloc, estudia el funcionament, l’organització del treball i la tipologia arquitectònica de les adoberies.

Josep M. Torras i Ribé (Igualada, 1942) és catedràtic emèrit d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en estudis sobre la societat i les institucions, amb especial dedicació a l’organització municipal. Des de fa uns quants anys ha adoptat com a línia de recerca la Guerra de Successió a Catalunya.

L'entrada Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Editada conjuntament pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i Rafael Dalmau Editor, l’obra ofereix un recorregut per l’evolució de la forma i de la construcció dels edificis industrials dels segles XVIII i XIX a Catalunya, amb especial incidència en la indústria tèxtil, capdavantera en el procés de la industrialització.

L’estudi, ordenat en tres períodes claus, té com a objectiu oferir una visió de l’evolució de les edificacions destinades al treball i a la producció —manufactures i posteriorment fàbriques— i de la seva adaptació a les necessitats de cada moment en el període més decisiu de la industrialització.

Es tracta del quart número de la col·lecció Temes del Patrimoni Industrial i, en aquest cas, el llibre relata el pas del petit edifici manufacturer a l’edifici industrial, fins arribar als complexos fabrils.

L'entrada Del petit taller a la gran fàbrica ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

En aquest llibre es fa un inventari històric i fotogràfic de centres paperers construïts durant el segle XVIII a Catalunya i que actualment segueixen dempeus, malgrat que la majoria estan en declivi i han abandonat la seva activitat paperera. Els autors classifiquen i estudien els molins paperers i els ordenen per conques fluvials, ja que els molins es trobaven a prop dels rius. La producció de paper juntament amb el sector tèxtil, el del ferro i l’aiguardent van contribuïr decisivament al creixement econòmic de Catalunya al segle XVIII.

L'entrada Els molins paperers a Catalunya ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Aquest llibre dirigit i coordinat pel mNACTEC és un referent de la telegrafia òptica al nostre país. Tracta els precedents i inicis de la telegrafia òptica i de l’arribada a Catalunya de la telegrafia elèctrica. A més, recull més de 108 torres de telegrafia òptica.

L'entrada La telegrafia òptica a Catalunya ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.