Tram del riu Unhòla, proper a la mina Victòria, tenyit pels minerals. Fotografia: Cesar Barba.
El número 13 de la revista Eix proposa una ruta per la Vall d’Aran per descobrir el seu patrimoni industrial, dispers entre el seu terreny muntanyós. Centrals hidroelèctriques, indústries tèxtils i companyies mineres relaten el procés d’industrialització d’aquesta vall pirinenca.
La primera parada és a Vielha, a l’Era Fabrica dera Lan, la primera factoria llanera de la comarca, que utilitzava l’aigua del riu Nere com a font d’energia. Després del seu tancament a la dècada de 1970, el Conselh Generau va restaurar el conjunt l’any 1999 i el va convertir en un museu, que permet conèixer el procés de producció complet de la llana, des de la transformació de la llana verge fins a l’obtenció de les madeixes de fil.
A continuació, resseguint el curs del riu Garona en direcció Nord fins a Eth Pònt d’Arròs, la ruta ens porta fins a la primera de dues antigues explotacions mineres: la mina Victòria. S’hi arriba després d’una excursió a peu, i la vista dura unes dues hores, en què es poden observar es diferents elements conservats de les instal·lacions mineres, com edificis, balances, galeries, etc. De la mina Victòria se n’extreia blenda, d’on es treu el zinc. Va deixar de ser productiva l’any 1953 i es va museïtzar el 2004.
A prop de l’estany de Montoliu, a 2.400 metres d’altitud, hi ha les Mines de Montoliu o Urets, que van estar en funcionament entre els anys 1864 i 1873 i que també van proveir la zona de zinc. La seva peculiaritat és que s’hi conserven les restes del sistema de transport del mineral, que baixava en telefèric i ferrocarril, alhora que s’ubiquen en un paratge de muntanya remot i magnífic.
La parada següent la trobem baixant de la muntanya, a Salardú, on trobem la Mòla, un antic molí fariner documentat de l’any 1613 que va funcionar fins al final de la Guerra Civil i que forma part de la Xarxa de Musèus dera Val d’Aran. A continuació, la ruta segueix cap a Arties, per visitar la seva central hidroelèctrica, vinculada a la central d’Aiguamòg. Encara en funcionament i operades per Endesa, tenen la doble funció de produir energia i de regular els cabals del sistema de la Garona aranesa. De la central d’Arties depèn també la Central Hidroelèctrica de Vielha, que es limita a produir electricitat, i que trobem riu avall.
Finalment, la ruta vira riu amunt i conclou a la localitat de Les. Allà s’hi troba la Central de Cledes, que va ser la primera gran central hidroelèctrica construïda a la Val d’Aran, l’any 1929. Actualment és un complex industrial de l’empresa Neoelectra dedicada a la cogeneració d’energia: recupera diòxid de carboni i compta amb una piscifactoria dels associats Caviar Nacarii a la qual ofereix escalfor derivada dels altres processos que afavoreix el creixement dels esturions.
Per saber-ne més:
Val d’Aran, indústria entre els cims | Revista Eix
Era Fabrica dera Lan | Val D’Aran. L’essència dels Pirineus
Central hidroelèctrica de Cledes | Neoelectra