Tram del Canal de la Infanta que transcorre per Montjuïc. Font: La Vanguardia
L’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la UPC ha dut a terme un estudi per convertir el Canal de la Infanta en una via verda. Es tracta d’un projecte de protecció de la memòria històrica i del patrimoni industrial, així com de cohesió del territori.
L’estudi mostra que el projecte de restauració del canal és factible, tot i que s’hauria d’executar per trams, i no tots podrien tenir aigua. Algunes parts del canal mantindrien el reg, en d’altres es podria estudiar-ne el restabliment i n’hi ha que haurien de mantenir l’aigua soterrada i convertir-se en vies verdes.
El canal
El Canal de la Infanta és una canalització d’aigua provinent del riu Llobregat que abastia els camps de la Vall Baixa, al Baix Llobregat. Es va construir entre els anys 1817 i 1820 amb finalitats agrícoles, i s’estenia des de Molins de Rei fins a Montjuïc, travessant el barri de la Marina de Barcelona.
A més del seu ús pel reg, amb el pas dels anys, el canal també va ser aprofitat per algunes indústries per generar energia. A finals del segle XIX, però, les innovacions que van propiciar la revolució industrial com la màquina de vapor, el gas i l’electricitat van comportar que les fàbriques deixessin de dependre únicament de l’energia hidràulica. En aquest moment va començar el declivi del canal.
El canal ha anat desapareixent i, actualment, només se n’han conservat alguns trams. Es manté fins a Cornellà, i a la resta del seu pas en queden alguns vestigis com el tram final al costat del mur del cementiri de Montjuïc o la Casa de les Comportes, que originàriament era la porta del Canal de la Infanta i que inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Per a més informació:
Barcelona projecta recuperar el Canal de la Infanta com a via verda | El Periódico
Donde muere el Canal de la Infanta | La Vanguardia
El Canal de la Infanta | Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat