Son a punt d’acabar-se i poder-se estrenar les obres de restauració i rehabilitació de l’antiga Torre de les Aigües del Besòs, a la plaça Ramon Calsina, de Barcelona. Després de gairebé dos anys de treballs, dirigits per Eduard Simó i Antoni Vilanova, l’emblemàtica torre ja llueix com a icona del nou barri de Diagonal Mar i el front marítim del Poblenou.
El conjunt de la torre i la casa de les vàlvules, que és l’últim espai en que s’està treballant, és de propietat municipal però la inversió per a la seva recuperació ha anat a càrrec de l’empresa Aigües de Barcelona. Es preveu que aquest nou equipament municipal es converteixi en un espai ciutadà que serveixi per entendre el sistema de proveïment d’aigua potable des del Besòs, una proesa desenvolupada amb esforç i enginy a final del segle XIX amb finalitats exclusives de proveïment d’aigua per al consum humà.
La torre va ser construïda l’any 1881 sota projecte de l’arquitecte Pere Falqués i Urpí (Barcelona, 1850-1916) amb la finalitat d’extreure aigua subterrània del delta del Besòs i bombar-la fins a un dipòsit a 50 metres d’altura que, per la teoria dels vasos comunicants, subministrés aigua potable. De fet el subministrament va començar el 1882, però la sobtada salinitat de l’aigua va motivar que el 1884 se n’interrompés el consum humà. El complex es va aprofitar durant gairebé un segle (1895-1990) per portar aigua a l’antiga indústria metal·lúrgica Macosa, fusionada amb La Maquinista el 1989 i adquirida posteriorment per Gec Alsthom el 1991, en que va traslladar-se a Santa Perpètua de Mogoda.
Pel que fa a la rehabilitació aquesta ha estat feta cuidant tots els detalls del projecte original, restaurant el cos de la torre totxo a totxo, mantenint la volta catalana a l’interior, recomponent amb fidelitat els esglaons, les finestres i les baranes i recuperant un curiós rellotge al capdamunt de la torre, que no indica les hores sinó la quantitat d’aigua emmagatzemada.
