La Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, celebra enguany el centenari de la seva creació. Per aquest motiu el passat 18 de gener es va celebrar l’acte inaugural de tot un seguit d’esdeveniments i trobades científiques que es realitzaran al llarg de tot l’any a la vegada que es va fer un repàs a la situació actual de la recerca a Catalunya i la trajectòria centenària d’aquesta Institució.
Van intervenir en l’acte d’inauguració d’aquest centenari, amb més de 200 persones emplenant la Sala Prat de la Riba de l’IEC, Jordi Camí (director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona), Josep Martorell (director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya), Ellis Rubinstein (president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York),
Un any de debat científic. Lluís Tort, president de la Societat Catalana de Biologia, va ser l’encarregat de presentar els actes acadèmics que se celebraran al llarg de l’any per a commemorar el centenari de la Societat. El 17 de març es farà la I Jornada de Biologia a l’Ensenyament a la Sala Gaudí de CX La Pedrera, a Barcelona; del 9 al 12 de juliol se celebrarà el Congrés Internacional de Biologia de Catalunya; el 25 d’octubre es reuniran a l’IEC experts en recerca biològica a Catalunya, i el 4 de desembre se celebrarà l’acte de cloenda de la commemoració al Palau de la Música.
En el decurs de l’acte també es va presentar el volum de “Treballs de la Societat Catalana de Biologia” editat amb motiu del centenari, que recull una selecció dels articles publicats en els darrers cent anys, així com articles escrits per reconeguts especialistes sobre temes actuals de rellevància científica i social i una sèrie de reflexions entorn de la biologia i les societats científiques.
Finalment el biòleg i historiador de la ciència, Josep M. Camarasa, va repassar la trajectòria de la Societat Catalana de Biologia des que va ser creada l’any 1912. La Societat de Biologia de Barcelona, la primera filial de l’Institut d’Estudis Catalans —ara, Societat Catalana de Biologia (SCB)—, va ser presidida, als inicis, pel doctor August Pi i Sunyer. En un principi es va centrar sobretot en la medicina i, al cap de pocs anys, va assolir un paper destacat com a institució científica. Per la filial, van passar alguns dels científics espanyols més destacats, com Severo Ochoa o Gregorio Marañón, i periodistes estrangers com J. J. McLeod, Otto Meyerhof o Jean Perrin.
Acabada la Guerra Civil espanyola, la majoria dels membres de la SCB van marxar cap a l’exili i els que es van quedar a Catalunya van ser destituïts dels càrrecs que ocupaven. Des d’aleshores fins al 1962 ―any en què es va reprendre l’activitat sota el nom actual de Societat Catalana de Biologia― només es va arribar a celebrar, l’any 1954, una conferència clandestina, a la casa de Josep Puig i Cadafalch, a càrrec de Josep Trueta.
Actualment, la SCB està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i és composta per més de mil cinc-cents socis, set seccions territorials pels territoris de llengua i cultura i catalanes, cinc seccions transversals i quinze seccions temàtiques. En els últims anys, han estat relacionades amb la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza o Valentí Fuster.
