Enguany, dins dels actes de la festivitat de Santa Bàrbara, patrona dels miners, la vila de Cardona posarà el nom al gran espai públic que hi ha a l’entrada del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, el recinte de l’antiga mina Nieves, a Emili Viader i Soler (1872-1943), l’enginyer que va ser el precursor, ara fa cent anys, de la descoberta del jaciment potàssic de la Catalunya Central. La placa completarà una plaça que ja és un gran homenatge a la mineria, ja que l’any 2009 s’hi va emplaçar i estrenar un monument al miner en forma de memorial, on consten els noms dels 77 treballadors que hi van perdre la vida al llarg de 60 anys d’explotació. Amb aquest acte l’ajuntament de Cardona vol recordar i reconèixer “la cabdal aportació al desenvolupament econòmic, industrial i social que el descobriment de Viader va suposar tant a Cardona, com al conjunt del país”. L’Ajuntament cardoní culminarà d’aquesta manera la tasca iniciada ara fa 4 anys amb l’objectiu d’aclarir l’origen de la descoberta de la potassa a les mines de la vila. Una tasca que es va veure completada l’any 2009 amb la publicació del llibre “L’enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca potàssica catalana”, d’Andreu Galera, que va documentar, a través de la vida de Viader, la història de la descoberta de la conca potàssica catalana.
Cal recordar que el barceloní Emili Viader va arribar a Cardona, acompanyat de la seva família, l’estiu del 1900. L’antic administrador de les salines havia mort i la duquessa de Tarifa, vídua del duc de Medinaceli-Cardona, en buscava un de nou. Viader no s’hi va pensar dues vegades i entre el 1900 i el 1911 la seva obsessió va ser millorar l’aprofitament de les salines amb nous plans d’explotació i producció industrials, que intentaven superar la mentalitat rendista de la casa ducal. Segons els documents que l’arxiu cardoní va recuperar l’any 2009, Emili Viader va proposar dues vegades (el 1902 i el 1906) a la casa ducal de Dénia i Tarifa, l’aleshores propietària de les salines cardonines, la recerca i explotació de la potassa a imitació del jaciment alemany de Stassfurt. Tot i l’actitud passiva dels ducs, Viader va abandonar l’explotació tradicional en superfície de la sal i va introduir la mineria subterrània amb l’objectiu de trobar potassa.
La passivitat de la casa ducal va fer que Viader busqués suport financer en altres bandes, i aquí apareix la figura del seu soci, René Macary, un comerciant de Bordeus que exportava sal de Cardona a l’Àfrica subsahariana. Tot i això, Viader va tenir un altre puntal econòmic i sentimental, la seva esposa, la cardonina Josefina Sitjes, amb qui es va casar el 1906. Sitjes era filla d’un ric hisendat de Cardona que havia estudiat medicina. La seva mare també provenia d’una família de metges, els Combelles, emparentats amb els Casas i els Jover, de la Banca Jover, una aliança que els va obrir les portes de l’alta burgesia barcelonina. En els anys següents, els diners que Sitjes va heretar dels seus pares i dels seus oncles van servir per finançar una part de l’aventura del seu marit. Les memòries i escrits que Viader va deixar van servir per situar el punt d’inici dotze anys abans del que inicialment es creia. L’aventura que va arrencar a Cardona el 1900 i es va materialitzar a Súria el 1912 amb l’obertura del primer pou.
