L’estació de Ripoll disposa d’unes singularitats històriques i unes característiques físiques, arquitectòniques i socials molt especials i destacades que li donen un alt valor patrimonial. El ferrocarril arriba a Ripoll l’any 1880 formant part de la línia de Granollers i Vic fins a Sant Joan de les Abadesses per al transport dels recursos miners i tèxtils de la comarca del Ripollès i Osona. Fins l’any 1919 no es posarà en servei el ramal de Ripoll fins a Ribes de Fresser per arribar fins a Puigcerdà l’any 1922. D’aquesta manera i fins l’any 1980, en que es va clausurar el ramal fins a Sant Joan de les Abadesses, l’estació de Ripoll es va convertir en un destacat punt d’enllaç i bifurcació de línies de ferrocarril. És per aquestes circumstàncies i motius que l’estació de Ripoll disposa d’una àmplia platja de vies i diferents instal·lacions corresponents a una gran estació de primer nivell.
Encara a dia d’avui es pot observar la gran platja de vies, l’antic edifici de cotxeres i l’esplèndid i magnífic gran edifici de passatgers, d’estil neoromànic, que es va construir per a l’anomenada línia internacional fins a Puigcerdà i La Tor de Querol. Entre tots aquests edificis i elements d’aquesta estació es conserva, en molt mal estat, una placa giratòria amb el corresponent dipòsit de locomotores (actualment no connectada a les vies). Aquesta placa giratòria formava part de l’antic dipòsit de locomotores a vapor i era de petites dimensions, amb cotxeres aptes per a solament 4 màquines, que ben aviat va quedar no operativa per al moviment de grans locomotores. Al seu costat encara es poden veure l’aiguada, el dipòsit d’aigua i un monument exterior format per una antiga locomotora elèctrica de la sèrie 1000.