El número 17 de la Revista Eix narra la història del telefèric del port de Barcelona, des dels seus orígens fins a l’actualitat. El telefèric del port va sorgir com a eix de comunicació entre la muntanya de Montjuïc i el port de Barcelona.
Va ser un projecte de l’enginyer Carles Buïgas, previst per a funcionar durant l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. No obstant, per endarreriment en el finançament, no va entrar en servei fins el 1931.
També se’l coneix com a transbordador aeri de Montjuïc perquè inicialment era necessari fer un transbordament a mig trajecte; el primer tram anava de Miramar a la torre de Jaume I, on es feia el canvi de cabina per anar fins a la torre de Sant Sebastià. Ambdues torres comptaven amb plataformes miradors i restaurants que dotaven d’un atractiu afegit al trajecte, impulsat pel restaurador Esteve Sala i Canadell. Actualment, les torres estan protegides com a Bé Cultural d’Interès Local.
L’abril de 1929, la Junta d’Obres del Port va presentar un recurs al·legant problemes de seguretat, degut a l’altitud projectada per a les torres, que era de 57 m, respecte de la de les arboradures dels vaixells, que podia arribar als 54 m, motiu pel qual existia un risc de topar amb els cables aeris. Per aquesta raó, es va augmentar l’altitud de les torres fins a 107 m la de Jaume I i 78 m la de Sant Sebastià. Finalment, el projecte va ser aprovat per Reial ordre el maig de 1929 i la societat Ferrocarril Aéreo de San Sebastián-Miramar, S.A. s’encarregà de l’explotació.
Durant la Guerra Civil, les torres van esdevenir punts estratègics de defensa del port i van patir greus danys per bombardejos, fet que va comportar la interrupció del servei durant 27 anys. El 1963, l’aeri va restablir el seu funcionament, que només va tornar a aturar l’any 1995, aquest cop per a una restauració que va durar dos anys. Avui dia funciona amb normalitat i conserva l’estètica original.
Per a saber-ne més:
El telefèric del Port de Barcelona – Revista Eix (mnactec.cat)