El proper dimarts, 16 d’abril, el Museu Marítim de Barcelona presentarà el llibre “Historias de barcos de la Compañia Trasatlántica”. L’obra recull com era la vida d’alguns dels vaixells de la Compañía Trasatlántica, una de les companyies navilieres més importants dels segles XIX i XX, des de l’experiència del propi autor, capità de la marina mercant. L’autor descriu les vivències, vida a bord, dels tripulants de les embarcacions i les dificultats que van patir per a fer front als temporals, abordatges i fins i tot, segrestos. Malgrat que pugui semblar una història d’aventures, totes els fets són reals. Fins i tot, i per a les persones no acostumades a llegir terminologia nàutica, s’adjunta un Glossari, a la part final, per a completar la informació.
Recordem que la “Trasatlántica”, inicialment Compañia Trasatlántica Española, va fundar-se a Cuba l’any 1850 com a “Compañia de Vapores Correos de Antonio López”. L’any 1881 Antonio López, Marqués de Comillas, transforma la compañia i passa denominar-se “Compañia Trasatlántica”, instal·lant-se a Barcelona, ampliant els seus serveis, especialment el de transport de tropes i subministraments a Cuba i Puerto Rico, i diferents transports fins a diversos ports d’Europa i Amèrica. Tot i el trastorn que va representar per a l’empresa la guerra de Cuba i la Primera Guerra Mundial, l’any 1920 projecta la remodelació global de la seva flota i passa a competir amb les millors navilieres transoceàniques del món. Novament la guerra civil i la Segona Guerra Mundial donaran un fort impacte negatiu al desenvolupament de la Cia. A partir de la dècada dels anys 1960, amb la popularització dels vols aeris transoceànics, les inversions i accions de la Trasatlántica comencen a caure en picat fins arribar a vendre els últims vaixells que li quedaven l’any 1974 i integrar-se i nacionalitzar-se el 1978 dins de l’INI (Instituto Nacional de Indústria) i privatitzant-se el 1994. La seu central de la naviliera va construir-se a la rambla de Barcelona l’any 1880, obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres, edifici que a partir de 1929 i durant moltes dècades, seria seu de la Compañia General de Tabacos de Filipinas. L’any 2005 es van acabar les reformes de l’edifici que, tot i mantenir els detalls decoratius de la façana que recorden el seu passat empresarial, actualment és ocupat pel modern i luxós “Hotel 1898”.