Fàbrica Cosme Toda de l’Hospitalet. Actualment està enderrocada. Font: Natalia Piernas
La fàbrica de productes ceràmics Cosme Toda, de l’Hospitalet de Llobregat, ha estat enderrocada recentment tot i estar protegida com a Bé Cultural d’interès Local.
Article de Natalia Piernas
La Cosme Toda és un dels grans complexes industrials que encara queden a l’Hospitalet, protegit com a Bé Cultural d’ Interès Local (BCIL). En la segona meitat del segle XIX, Catalunya era la fàbrica d’Espanya. Barcelona era el nucli industrial de Catalunya i l’Hospitalet era la bòbila de Barcelona.
La capital catalana creixia espectacularment i la demanda de maons i rajoles seguia la mateixa tendència. L’Hospitalet estava a prop, disposava d’un sòl argilenc i aigua. Després de les grans indústries ceràmiques d’ Antonés i Romeu Escofet, s’instal·len al barri de San Josep tres establiments ceràmics contigus: Batllori, Llopis i Cosme Toda, entre la carretera provincial i el Canal de la Infanta (artèries que garantien les comunicacions i l’aigua).
Cosme Toda i Vives, terrissarie de Vilanova de *Escornabou (província de Tarragona), es va especialitzar en les rajoles de terrasses denominades cairons. El 5 de maig de 1883, segons consta en el Libro – Registro de las construcciones que se han verificado en Hospitalet, Cosme Toda i Cia sol·licitava el permís per construir un establecimiento/fábrica de alfarería de parecidas condiciones á los que existen montados en aquellas inmediaciones, con una cuadra y hornos.
El primer edifici de la fàbrica el va construir el mestre d’obres Marià Tomàs i Barba, l’any 1883. El mateix mestre d’obres que havia construït la casa de Cosme Toda al carrer Perucho de l’Hospitalet. L’empresa, després d’alguns intents de crear societats mercantils, es va mantenir com a familiar, sota la direcció delsnebots del fundador, Juan i Cosme Miralles.
A partir de 1913 s’inicia un procés d’ampliació i diversificació de la producció. Una de les especialitats de l’empresa eren els elements ornamentals que avui formen part d’alguns dels edificis barcelonins de l’època del modernisme i elnoucentisme.
A partir de 1915 es va optar per l’energia elèctrica, i es van ampliar les instal·lacions, entre elles la casa director. El 1923 es va iniciar la construcció del gran edifici de maó vist dissenyat per Ramon Puig i Gairalt, arquitecte municipal de l’Hospitalet, que està considerat un dels grans elements del patrimoni industrial del país.
Anunci de la fàbrica Cosme Toda a la Revista Arquitectura y Construcción, 1917. Font: Natalia Piernas
Durant la Guerra Civil l’empresa va ser col·lectivitzada, com la resta de les indústries de la ciutat. A més, es va dedicar a la fabricació de material bèl·lic. En 1938 va sofrir una gran explosió, de la qual mai es va saber si va ser un accident oun acte de sabotatge. Finalitzada la contesa, la producció ceràmica va trigar un temps a tornar a reprendre i va patirles restriccions d’energia i matèries primeres pròpies de l’època autàrquica. En 1950 es constitueix Fabricación de Cerámica S.A. i partir de la dècada de 1960 l’expansió de l’empresa va serenorme.
Quan va deixar de fabricar peces ceràmiques es va convertir en magatzem i centre de comercialització de materials per a bany i cuina. Segons anunciava la pròpia empresa:
COSME TODA, S.A. es una empresa familiar, distribuidora en exclusiva de una amplísima gama de proveedores y productos entre los que destacan: cerámicas y gres, con las marcas PORCELANOSA, ZIRCONIO, VENIS y ALCALAGRES; sanitarios VILLEROY & BOCH; muebles de baño GAMA DECOR; bañeras e hidromasajes SYSTEM POOL; o grifería ORAS.
Productos que se comercializan mediante una red de puntos de venta distribuidos por toda Catalunya que, a lo largo de los años, han ido diversificando su oferta agrupándola en diversos estilos, desde el más moderno al rústico, y exponiéndola mediante diferentes áreas temáticas. Los proyectos de futuro de esta compañía exclusivista se encaminan hacia la ampliación de su gama de productos, con la incorporación de muebles de cocina, y servicios, de cara a abarcar un espacio más amplio dentro del mercado de la construcción.
El futur de l’empresa es veuria truncat per la crisi del sector de la construcció. Des de 2007 es parla sobre quin serà l’ús d’aquest magnífic edifici industrial. Si el 1995 la fàbrica tèxtil Tecla Sala es va convertir en Biblioteca Central i Centre d’Art Contemporani, recuperant per a la ciutat un extraordinari equipament, sembla que el futur de la Cosme Toda s’està fent esperar.
La primera edició de la Barcelona Gallery Weekend, en octubre de 2015, presentava en el seu programa la realització d’una intervenció artística en l’espai industrial de la Cosme Toda. Era una ocasió única que permetia entrar per un breu espai de temps a la fàbrica.
L’antiga nau de Puig i Gairalt no es podia visitar, per motius de seguretat, però gràcies a la instal·lació artística de David Bestué en la qual havia estat la casa del director, podies entreveure, gairebé a les fosques, les diferents habitacions de la casa, els sòls de paviment hidràulic, les ceràmiques, alguns dels objectes que van fer famosa a la fàbrica … Un patrimoni històric que val la pena ser catalogat, conservat, restaurat i exposat. N’estem expectants.