El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicava en la seva edició del passat 17 d’octubre, després d’haver rebut els respectius informes favorables a la seva declaració, la resolució per la qual s’incoava l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de monument històric a favor de l’Observatori Fabra (Barcelona) així com la delimitació del seu entorn de protecció.
L’edifici de l’Observatori Fabra, propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), és una construcció projectada per Josep Domènech i Estapà l’any 1904 dotant-la, a més a més dels treballs corresponents a la secció d’observació astronòmica, de les seccions de meteorologia i sismografia. Va ser construït gràcies a un llegat del Sr. Camil Fabra i Fontanills, industrial, mecenes i primer marquès d’Alella.
El primer projecte d’establiment d’un observatori per part de la RACAB data de l’any 1883, en que s’inicià el projecte per a reformar la Seu de l’Acadèmia a les Rambles. La iniciativa de la creació de l’Observatori Fabra, com a continuació de l’observatori de la Rambla, va sorgir de la pròpia RACAB, que l’any 1894 va presentar a la Diputació Provincial de Barcelona el projecte de construcció d’un observatori al cim del Tibidabo. En aquest segon projecte, que no arribà mai a realitzar-se, ja es contemplava el doble caràcter, astronòmic i meteorològic i ja es demanava la seva instal·lació al cim del Tibidabo. Va ser, finalment, set anys més tard que s’encetà la construcció de l’edifici de l’Observatori en la seva ubicació definitiva.
El primer director del prestigiós centre d’investigació va ser el Dc. Josep Comas i Solà (1868-1937), que va comptar amb la col·laboració de prestigiosos científics continuadors de la seva tasca com ara Eduard Fontserè i Riba (1870-1970), Isidre Pòlit Boiaxareu (1880-1958) o Joaquim Febrer i Carbó (1893-1970). A més a més de l’interès arquitectònic, patrimonial i històric de l’Observatori, cal esmentar que el centre ha estat pioner a Catalunya en l’ús d’instruments científics de primer nivell, com ara un Telescopi Grubb (1917), un Telescopi equatorial Mailhat (1905), un Cercle Meridià Mailhat (1905) o bé un Telescopi reflector Schmidt-Cassegrain de 35 cm de diàmetre i distància focal de 400 cm (2001) per a la secció d’astronomia, un anemòmetre enregistrador d’aspiració (1913) o un heliògraf Negretti-Zambra (1968) a la secció de meteorologia i un microsismògraf Vicentini així com un sismometrògraf d’Agamennone (1907) per a la secció de sismologia.
