Font: Wikimedia CC BY-SA 3.0
La Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB), la més antiga de l’estat espanyol i amb 244 anys d’història, té els dies comptats. Així ho va confirmar i ratificar el vicerector d’Infraestructures de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el seu discurs inaugural del nou curs acadèmic el passat dijous 3 d’octubre. La ciutat de Barcelona, extraordinàriament centralista per a la majoria de coses, amb el port més important de Catalunya, de l’estat i de tota la mediterrània, traslladarà la seva històrica Facultat, a tocar del port, per ubicar-se en altres localitats allunyades de Barcelona on la UPC hi té instal·lacions en desús que precisament ja han hagut de tancar per manca d’alumnes i dificultats de gestió i manteniment creades, en bona part, per la seva pròpia desubicació.
Aquest trasllat representa un dany cultural irreparable, una incertesa per al seu ric i valuós patrimoni científic i tècnic conservat al llarg dels anys i un preocupant futur per a l’històric edifici del Pla de Palau, construït el 1932 gràcies a l’esforç de l’Institut Nàutic de la Mediterrània, presidit per Francesc Macià. Es confirma, doncs, el desmantellament d’una institució acadèmica i científica centenària davant la indiferència general de la societat per tal de ser liquidada de la forma més humiliant possible i reconvertida en una botiga franquícia de roba low cost.
L’any 1769, nou anys després que es constituís la Junta de Comerç, es va crear l’Escola de Nàutica de Barcelona. La represa de la tradició marítima totalment perduda era una exigència del refloriment comercial, i calia formar pilots i capitans que la fessin possible. El primer director va ser Sinibald de Mas, home de mar nascut a Torredembarra l’any 1736. La Junta de Comerç va establir l’Escola de Nàutica pel seu compte, i va fixar que després d’un nombre d’anys prudencial ningú que no hagués passat l’examen no podria comandar embarcacions. Sinibald de Mas es va comprometre a ensenyar les regles geomètriques i cosmogràfiques, el maneig de totes les operacions de navegació, astronomia aplicada, física, etc.
El reglament va ser aprovat per la Junta General de Comerç i Moneda de Madrid el 1770 i es va dotar l’Escola amb novíssims instruments adquirits a Marsella i a Gènova. L’edifici on es va instal·lar l’Escola primerament estava situat a la Barceloneta, però aviat va quedar petit. D’allà va traslladar-se al carrer Viladecols i posteriorment a la mateixa Llotja. L’any 1847, l’Escola havia passat a ocupar l’edifici de l’antic temple de Sant Sebastià, situat al costat de la Llotja. D’aquesta ubicació el curs 1918-19, va passar a un pis dels Porxos d’en Xifré, i finalment, l’any 1932, va ocupar l’edifici del Pla del Palau, construït especialment per a l’Escola de Nàutica, lloc que continua ocupant actualment.
El 1770 ja s’havien expedit permisos a alguns estudiants per fer la ruta d’Amèrica. Des dels seus inicis, i especialment des del 1787, van haver-hi nombrosos conflictes entre la Junta i la superioritat del departament marítim de Cartagena, que exigia la submissió de l’Escola al reglament de la Reial Armada, tot i que va poder mantenir la seva autonomia. L’any 1792 eren ja 352 els estudiants que havien passat per l’Escola. El 1805, una Ordre situava l’Escola de Barcelona sota la tutela del Ministeri de Marina si no volia ser suprimida. L’any 1815, després de la guerra del Francès, l’Escola Nàutica va ser totalment reorganitzada i, sota direcció de fra Canellas, va assolir un nivell de perfecció científica a l’altura dels millors centres existents Europa.
El 1847, les escoles nàutiques van passar a dependre de Comerç i Obres Públiques, i l’any 1852 l’Escola de Nàutica va ser incorporada a l’Escola Industrial. Pel Decret de 17 de juliol de 1861, el ministre de Foment va separar l’Escola de Nàutica de l’Escola Industrial i li va donar el nom d’Escola Professional de Nàutica: després va quedar incorporada a l’Escola Provincial Politècnica i, finalment, dos anys després (1872), va rebre la denominació d’Escola Provincial de Nàutica. En produir-se les transferències dels estudis de Marina Civil a la Generalitat l’any 1989 aquests passen a dependre de la UPC.
Precisament la integració a la UPC es convertirà en un greuge ja que la FNB, actualment amb gairebé 800 alumnes matriculats, per la seva petita dimensió comparada amb altres Escoles o Facultats de la mateixa Universitat anirà perdent pes específic, personal, inversions i recursos esdevenint ara, però, una bona solució, mitjançant la seva venda per a fer front als més de 100 milions d’euros de dèficit global de la UPC que han generat els mateixos rectors que a dia d’avui volen executar aquesta solució.
Facultat de Nàutica de Barcelona