Guastavino Co.: La reinvenció de l’espai públic a New York. / AA. DD. .- València: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2009.  64 pp.

L’any 2008 es commemorà el centenari de la mort d’una de les personalitats més rellevants de la història de l’arquitectura nord-americana en el trànsit del segle XIX al XX. Rafael Guastavino Moreno (València, 1842 – Asheville, Carolina del Nord, 1908)- que des del 1881 va residir  a Nova York on es va fer famós gràcies al sistema per a revestir grans voltes amb rajoles i capes de morter- va patentar el “Guastavino system” que fins a aquell moment es coneixia com a volta catalana, de maó pla o de rajola vista.

Malgrat el paper fonamental que va exercir en la constitució d’una arquitectura nacional als Estats Units i en la modernització del disseny arquitectònic, la vida i l‘obra de Rafael Guastavino són molt pocs conegudes al nostre país, fins al punt que no s’hi destaca que va nàixer a València en 1842 i que moltes de les seves aportacions constructives, com la innovadora volta de rajola vista, s’inspiren en les tècniques i l’estètica de l‘arquitectura tradicional mediterrània.

A més de destacar els seus orígens valencians i de revisar els seus primers treballs a Catalunya, aquest catàleg ens ofereix un apassionant recorregut per l’evolució històrica de l’arquitectura pública a les grans ciutats nord-americanes de la costa est, des de 1880 fins al principi dels anys trenta del segle XX.

Catedrals del Vi / Raquel Lacuesta. Barcelona : Angle Editorial, 2009. 255 pp.

Amb fotografies de Pepo Segura i Marc Sixto, la historiadora de l’art Raquel Lacuesta Contreras fa un recorregut per Catalunya a través dels edificis del vi: des de les barraques de pedra seca fins als grans cellers modernistes, anomenats “catedrals del vi”. El llibre recull més de 60 cellers i destil·leries de tot el territori català amb una documentació exhaustiva i una rellevància a l’important tradició vinícola de Catalunya. Grans arquitectes com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer, Josep Puig i Cadafalch o Cèsar Martinell, entre d’altres van idear edificis emblemàtics que han configurat el paisatge arquitectònic i vinícola de Catalunya.

“Catedrals del vi” recull una bona mostra d’aquella arquitectura d’autor aixecada fonamentalment al primer terç del segle XX però també altres tipologies d’edifici com caves, destil·leries, molins d”oli i les barraques de vinya. De fet, gairebé fins al segle XX el vi s’elaborava sota terra, en caves profundes, amagat i protegit de la llum del sol. Després, i responent a la necessitat de modernitzar-se per estar a l’alçada dels vins estrangers, va emergir un altre tipus d’arquitectura com a símbol del poder social i econòmic d’una família o una cooperativa.

L’aeròdrom 329. Montornès del Vallès i l’aeronàutica en la guerra civil espanyola. / David Gesalí Barrera.-  Ajuntament de Montornès del Vallès, 2009. 169 pp.

En el tram final de la Guerra Civil, l’exèrcit de la República va fer construir un aeròdrom a la plana del Raiguer, situada a la punta nord del terme municipal de Montornès del Vallès. Centenars d’homes de la contrada van ser cridats per realitzar els treballs d’esplanació de la pista. Les requises dels terrenys afectaren les masies de l’entorn i van tallar en sec el treball agrícola dels pagesos de la zona.

Operatiu des del juny de 1938, l’aeròdrom 329 —així és com se’l coneixia— va ser la base d’entrenaments i pràctiques de l’escola de pilots i del “Cuadro Eventual”. Disposava d’una pista de més de mil metres, uns quants refugis, avions biplaça, tota la logística necessària i la masia de ca l’Arnau, habilitada com a caserna de l’Estat Major.

Amb la progressiva reculada del front de guerra, les activitats de reentrenarnent de l’escola van quedar diluïdes, però el 329 va tenir una segona vida: entre el 15 i el 23 de gener de 1939 va ser la base d’operacions d’una esquadrilla de combat que es va encarregar de la defensa aèria de Barcelona. I encara un epíleg: quan totes les instal·lacions estaven abandonades i els nacionals estaven entrant al Vallès Oriental, el dia 27 de gener un últim avió s’enlairà de Montornès per acomplir amb èxit una missió molt especial al servei del govern de la República.