El futur del Museu del Miner d’Ogassa, un dels grans actius turístics que podria tenir el poble, és ara per ara ben incert. L’edifici del museu, que data de principis del segle XX, s’ha rehabilitat fent les teulades i els tancaments nous, s’han sanejat les parets i també s’hi ha recuperat algunes elements mobles que hi havia a l’antiga fàbrica de pans de carbó. Entre altres s’hi han mantingut les antigues calderes, que es podran veure a través d’una passarel·la, i les premses del carbó.

L'entrada S’acaben les obres de l’edifici del Museu del Miner d’Ogassa ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Imatge: Josep Mauri

Dins de la comarca del Berguedà, l’activitat minera per a extreure carbó va ser especialment notable i molt important al llarg de la primera meitat del segle XX. Encara a dia d’avui ens queden nombroses restes físiques d’aquesta ja desapareguda activitat en indrets d’una especial bellesa paisatgística i de complicada dificultat d’accés. Entre aquestes volem destacar els treballs de condicionament i rehabilitació que s’han fet en els últims temps a l’accés de l’antiga mina de Les Agudes, al municipi de La Nou (Berguedà), dins de l’espai natural protegit de la Serra del Catllaràs, potser amb un exagerat monumentalisme en un entorn d’especial rellevància natural.

L’antiga mina de carbó de les Agudes està situada a 1.100 metres d’altitud, a mig camí de La Nou a Sant Romà de la Clusa passant pel coll de la Plana. Explotada entre els anys 1918 i 1933 s’hi va treure molt poc material i la seva funció principal va passar a ser la de galeria de ventilació de la propera mina Ínsula amb la qual es comunicaven interiorment a través d’un plànol inclinat. A tocar de la mina de les Agudes i la mina Ínsula, i dins del terme de La Nou de Berguedà, també trobem les restes de les antigues mines del Solell, del Sadurní, del Xuriguer, de Cal Petsi, del Mensu, del Climent, la mina Esteve, la mina de la casa del molí i la del Puig o del Cerc.

L'entrada La mina de les Agudes, a la serra del Catllaràs ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Ruta del ferro del Canigó

Després de gairebé vint segles l’explotació, transport i transformació del mineral de ferro que es troba a l’entorn de la nostrada serralada del Canigó ha transformat el paisatge i les formes de treball de diferents indrets i pobles. A dia d’avui encara es conserven nombrosos vestigis que ens transporten a aquell passat lligat a un procés de transformació singular com ho era la farga catalana i, a la vegada, podem recuperar una interessant i important memòria col·lectiva descobrint un paisatge natural excepcional. Ara ja fa un cert temps el Consell General dels Pirineus Orientals va impulsar la senyalització i promoció d’aquesta “Ruta del ferro del Canigó. A la descoberta del patrimoni miner català” mitjançant la participació de les diferents oficines de turisme dels municipis involucrats, la senyalització de la ruta i l’edició de fins a 15 fitxes informatives d’altres tants llocs d’interès patrimonial.

Els 15 llocs que formen la ruta són: els forns i instal·lacions metal·lúrgiques d’Arles de Tec, les mines de Vetera, les instal·lacions ferroviàries de Sant Marçal, la línia de transport del mineral de ferro de Rapalum i Formentera, el lloc dels Menerots (La Bastida), les mines de La Pinosa (Vallmanya), les 5 mines de Vallestàvia (Rebolledes, Capellet, Penya Blanca, Mas Morer i La Coma), forns de Taurinyà, la mina i els habitatges obrers de Fillols, la fàbrica i estació de Cornellà de Conflent, el cable del telefèric miner de Saorra, la mina d’Escaró, l’estació receptora i distribuïdora del mineral de ferro a Els Banys d’Arles i Palaldà, els forns de La Pena (Vernet) i la Farga de Vilafranca de Conflent.

L'entrada La Ruta del Ferro del Canigó ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

A través d’aquesta exposició, comissariada per Jordi Algué i amb disseny de Coaner Codina, els visitants poden apropar-se a l’evolució de la mineria de potassa a Súria, els fets més destacats de la seva història i les seves repercussions humanes, socials i econòmiques a través de plafons informatius, documents, objectes històrics i els testimonis recollits en un audiovisual titulat “Les veus de la mina”. L’aprofitament dels recursos minerals ha estat present a Súria des de l’edat mitjana, però és amb el descobriment de la potassa a principis del segle XX que la mineria va esdevenir un dels principals motors econòmics de la localitat i la comarca.

L'entrada Exposició sobre els 100 anys d’explotació minera a Suria ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Aquesta nova publicació,  “Vallcebre i la mineria del carbó”, escrit per Rosa Serra, explica que aquest territori del Berguedà és ple de diverses riqueses geològiques i que la zona va patir enormes canvis des que s’hi va descobrir carbó. Amb l’inici de l’explotació el petit poble de Vallcebre va començar a rebre multitud de gent que havia trobat feina a la mina i a patir transformacions importants, com ara la construcció de barraques per aquests treballadors, el telefèric, la carretera i de la mina transversal Maria Teresa, que significà un punt d’inflexió en la modernització de l’explotació.

L’obra és dividida en cinc capítols: “Un espai geogràfic singular”, que inclou un itinerari per la zona amb els camins molt ben detallats i amb un petit mapa del recorregut, “El carbó de Vallcebre i les primeres concessions mineres”, “Les primeres mines: de la II República a la Postguerra”, “El transversal Maria Teresa” i “La mineria a cel obert: La transformació d’un paisatge”.

L'entrada El patrimoni miner de Vallcebre explicat en un llibre ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.