Amb el suport unànime del Consell de Govern de la Universitat Politècnica de València (UPV) la Generalitat Valenciana ha inclòs i reconegut, aquest mes de juliol, dins del seu Sistema Valencià de Museus al Museu del Patrimoni Industrial i Història, ubicat a l’edifici del Viaducte, al campus d’Alcoi de la UPV.

Dirigit per José Maria Gadea, i començat a crear i planificar-se fa quatre anys, té per missió la conservació, l’estudi i la divulgació del patrimoni científic, tècnic, educatiu i industrial de les comarques valencianes. La base de les seves col·leccions, amb exemples dels sectors tèxtil, paperer, metal·lúrgic o energètic, parteixen dels objectes de recerca científica que han anat conservant els diferents centres i laboratoris de la mateixa UPV a partir dels orígens de les preuades col·leccions de l’antiga Escola Industrial d’Alcoi o de particulars, entitats, ajuntaments o històriques empreses com Manufacturas Carbonell.

Per saber-ne més:

Museu de Patrimoni Industrial i Història del Campus UPV-Alcoi (MUPIH) | Museo Campus de Alcoy UPV

El Museu de Patrimoni Industrial i Història del Campus d’Alcoi de la UPV, reconegut oficialment com a Museu | COPE

El Museu de Patrimoni Industrial d’Alcoi uneix passat i futur amb segell local | Alcoi23

L'entrada La Generalitat Valenciana aprova i reconeix el Museu de Patrimoni Industrial i Història, a Alcoi ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

La Farmàcia Homs és un negoci familiar de gairebé 150 anys. Font: Farmàcia Homs

La Farmàcia Homs, a Gironella (Berguedà), és la més antiga de Catalunya, perquè conserva tant el local com el mobiliari originals del s. XIX. La Revista Eix 16 recull la seva història.

Miquel Homs, fill de treballadors del tèxtil de Cardona, va establir el negoci el 1877 a Gironella, una ciutat en creixement pel desenvolupament de la indústria tèxtil, que encara no disposava de farmàcia. En aquest context, amb 27 anys, es va convertir en la màxima autoritat sanitària de la població.

Detall del taulell amb les balances i part de les prestatgeries amb pots d’apotecari al fons. Font: Farmàcia Homs

Als inicis, la majoria dels medicaments s’elaboraven al moment i els clients s’esperaven en banquetes a la preparació dels remeis, com xarops, pomades, supositoris, segells i píndoles. El subministrament de productes d’adrogueries i de farmàcies majoristes era garantit pels amos de la fàbrica de Cal Bassacs, amb qui Homs estava emparentat per matrimoni.

La titularitat de la farmàcia va romandre en la família, que va preservar l’establiment i al s. XXI va restaurar-lo. Actualment, s’ofereixen visites guiades a l’espai original, en el qual es conserven els estris i les peces característiques d’una farmàcia del s. XIX. El negoci continua en actiu en un local més gran al costat que atén el públic des del 1999.

Per a saber-ne més:

Farmàcia Homs – Farmàcia del segle XIX

L’antiga farmàcia Homs – Revista EIX

L'entrada L’antiga farmàcia Homs, exemple de preservació del patrimoni ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Fàbrica Asland, seu del Museu del Ciment, a Castellar de n’Hug. Font: Marc Elias Pallarès/Museu del Ciment

La Revista Eix 17 proposa una ruta pel patrimoni industrial miner del Berguedà a través del Museu del Ciment de Castellar de n’Hug, un dels conjunts fabrils modernistes més increïbles de la industrialització catalana, emmarcat en un entorn natural privilegiat.

Des de mitjan s. XIX fins als anys 70 del segle passat, el motor econòmic del Berguedà consistia en la indústria tèxtil i la mineria. La mineria era l’activitat principal al nord de la comarca i va deixar un seguit d’infraestructures i edificacions que han estat declarades Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’establiment de grans empreses mineres va canviar la idiosincràsia i el destí de les poblacions de la zona. Un exemple és la fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug, la primera fàbrica de ciment de tipus pòrtland a Catalunya i a l’Estat espanyol, que va funcionar del 1904 al 1975. Va estar sota la direcció de la societat Companyia General d’Asfalts i Portland, SA constituïda per un grup d’empresaris entre els quals hi havia Eusebi Güell, un personatge destacat de la burgesia catalana.

La fàbrica estava situada a un emplaçament estratègic per la proximitat de la matèria primera, la roca calcària, i dels recursos energètics, el riu Llobregat i el carbó, lignit del Catllaràs, transportat per un telefèric fins a la Pobla de Lillet.

Actualment, la fàbrica és la seu del Museu del Ciment, que a finals del 2023 va estrenar un circuit per conèixer el conjunt monumental del Clot del Moro, que inclou infraestructures rellevants en el procés de producció.

La ruta també proposa visitar el Tren del Ciment, l’antic carrilet encarregat de portar el carbó des de la Pobla de Lillet fins a la fàbrica i emportar-se’n el ciment, actualment transformat en trenet turístic.

Tren del Ciment. Font: César Barba

El Museu del Ciment també ofereix recorreguts pels camins que seguien els treballadors i les treballadores de la fàbrica, que permeten conèixer-ne l’entorn. Durant les caminades es poden trobar edificis com el Xalet del Catllaràs, projectat per Antoni Gaudí per encàrrec d’Eusebi Güell el 1904, destinat a l’allotjament dels enginyers i tècnics de les mines de carbó.

La ruta acaba a la Mina de Petroli de Riutort, l’única mina de petroli que es pot visitar a Catalunya i a l’Estat espanyol. Està situada entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet, a la vall de Gavarrós. S’hi duia a terme l’extracció de margues bituminoses per destil·lar-ne petroli, que després es tractava a la fàbrica just al davant. L’activitat es va concentrar al primer decenni del s. XX, quan a l’entrada de la vall de Gavarrós funcionava una estació de ferrocarril i a tota la vall hi havia una intensa activitat minera amb pedreres i forns de calç.

Per a saber-ne més:

Fàbrica de ciment de Clot del Moro | 150 elements del patrimoni industrial de Catalunya

Mina de petroli de Riutort | 150 elements del patrimoni industrial de Catalunya

Indústria i mineria al naixement del Llobregat | Revista EIX (mnactec.cat)

Museu del Ciment de Castellar de n’Hug

Tren del Ciment – Turistren FGC

L'entrada Un recorregut miner al naixement del Llobregat ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

Vista del telefèric del port (1913). Font: El Día Gráfico

El número 17 de la Revista Eix narra la història del telefèric del port de Barcelona, des dels seus orígens fins a l’actualitat. El telefèric del port va sorgir com a eix de comunicació entre la muntanya de Montjuïc i el port de Barcelona.

Va ser un projecte de l’enginyer Carles Buïgas, previst per a funcionar durant l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. No obstant, per endarreriment en el finançament, no va entrar en servei fins el 1931.

També se’l coneix com a transbordador aeri de Montjuïc perquè inicialment era necessari fer un transbordament a mig trajecte; el primer tram anava de Miramar a la torre de Jaume I, on es feia el canvi de cabina per anar fins a la torre de Sant Sebastià. Ambdues torres comptaven amb plataformes miradors i restaurants que dotaven d’un atractiu afegit al trajecte, impulsat pel restaurador Esteve Sala i Canadell. Actualment, les torres estan protegides com a Bé Cultural d’Interès Local.

Torre de Jaume I. Font: M. Armengol

L’abril de 1929, la Junta d’Obres del Port va presentar un recurs al·legant problemes de seguretat, degut a l’altitud projectada per a les torres, que era de 57 m, respecte de la de les arboradures dels vaixells, que podia arribar als 54 m, motiu pel qual existia un risc de topar amb els cables aeris. Per aquesta raó, es va augmentar l’altitud de les torres fins a 107 m la de Jaume I i 78 m la de Sant Sebastià. Finalment, el projecte va ser aprovat per Reial ordre el maig de 1929 i la societat Ferrocarril Aéreo de San Sebastián-Miramar, S.A. s’encarregà de l’explotació.

Durant la Guerra Civil, les torres van esdevenir punts estratègics de defensa del port i van patir greus danys per bombardejos, fet que va comportar la interrupció del servei durant 27 anys. El 1963, l’aeri va restablir el seu funcionament, que només va tornar a aturar l’any 1995, aquest cop per a una restauració que va durar dos anys. Avui dia funciona amb normalitat i conserva l’estètica original.

Per a saber-ne més:

El telefèric del Port de Barcelona – Revista Eix (mnactec.cat)

L'entrada El telefèric del port de Barcelona, molt més que un mitjà de transport ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.

La recreació en 3D dels dos trens es pot visualitzar al web d’FGC i a la plataforma Giravolt, del Departament de Cultura. També estan disponibles els arxius per a la impressió de reproduccions físiques dels trens històrics mitjançant impressores 3D.

El projecte engegat per Ferrocarrils té com a objectiu oferir a la ciutadania una nova manera de mirar i accedir al patrimoni històric de la companyia, amb una clara vocació pedagògica i científica.

Automotor 5105: el ‘Naval’

Automotor 5105. Font: Giravolt

El 1973 va començar a circular a les línies Barcelona-Martorell i Barcelona-Manresa, a una velocitat màxima de 70 km/h. Construït el 1959 a Biscaia, va ser substituït el 1999 pel model actual UT 213. Va ser restaurat el 2023 i actualment es troba exposat a l’Espai de la Via Mètrica, vora l’estació de Martorell Central.

Automotor 301: el ‘Brill’

Automotor 301. Font: Giravolt

Del 1921 al 1967 va circular per la línia Barcelona-Sarrià i, en els primers anys, també arribava a l’estació de les Planes, a una velocitat de 50 km/h. Dissenyat a Amèrica del Nord a partir del model dels tramvies suburbans, el 1919 va ser adquirit com a part d’una sèrie de 12 per Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. La seva restauració es va realitzar el 1981 i, des de llavors, està exposat a la Nau del Tren Històric del Vallès, a Rubí.

Per a saber-ne més:

Explora en 3D dos trens històrics dels FGC (beteve.cat)

f38fcc8e-0a72-45ab-8c81-aa987fcaa665.pdf (fgc.cat)

FGC digitalitza en 3D els trens històrics 5105 i 301 (monterrassa.cat)

L'entrada Ferrocarrils de la Generalitat digitalitza en 3D dos trens històrics ha aparegut primer a Patrimoni Industrial.